Res sota la màscara

Fa trenta anys, Glenn Close va inter­pre­tar al tea­tre Albert Nobbs, un per­so­natge pro­vi­nent d'una novel·la de Geor­ges Moore amb la sin­gu­la­ri­tat de ser una dona que es fa pas­sar per un home per, en prin­cipi, tro­bar una feina digna al Dublín de finals del segle XIX. Amb el suport de Rodrigo García, que la va diri­gir ante­ri­or­ment en les pel·lícules episòdiques Cosas que diría con sólo mirarla i Nueve vidas, la mateixa actriu ha par­ti­ci­pat en la pro­ducció i l'escrip­tura del guió del film amb el qual, final­ment, ha pogut inter­pre­tar al cinema Albert Nobbs. Dic final­ment perquè és un antic i cobe­jat pro­jecte de Glenn Close, que, ama­gant-se dar­rere una màscara, torna a aspi­rar a l'Oscar que encara no té i que segu­ra­ment va merèixer per la seva mar­quesa de Mer­te­uil a Les amis­tats peri­llo­ses. En aquest film de Step­hen Fre­ars, l'actriu també llu­eix una màscara, però a sota hi bull una inter­pre­tació molt com­plexa en sin­to­nia amb la com­ple­xi­tat d'aquesta obra sobre el joc de les apa­ren­ces soci­als.

Contrària­ment, no sem­bla que hi pal­piti res sota la màscara amb la qual Close encarna Albert Nobbs, que exer­ceix de major­dom en un hotel guar­dant tots els diners en espera d'una altra vida pos­si­ble. En tot cas, quan la con­dició sexual es revela dins del desen­vo­lu­pa­ment dramàtic, no sem­bla que s'acce­deixi a un nivell de com­ple­xi­tat que apro­fun­deixi en la iden­ti­tat del per­so­natge, que pretén apa­re­llar-se amb una jove cri­ada (Mia Wasikowska, l'Ali­cia de Tim Bur­ton), a la vegada ena­mo­rada d'un irres­pon­sa­ble. Hi ha peripècies per donar con­tinuïtat a la nar­ració, però es desen­vo­lupa a un nivell sense tensió, de manera freda i insulsa.