La Giorquestra triomfa

Juga­ven a casa, però això no treu mèrit al tri­omf de la Gior­ques­tra, ahir a la sala simfònica de l'Audi­tori de Girona, en el con­cert de debut d'aquesta nova orques­tra simfònica giro­nina, diri­gida per Mar­cel Sabaté, amb el vene­ra­ble propòsit de fer “música en majúscu­les”.

Va ser un con­cert molt com­plet, una espècie de menú degus­tació o decla­ració d'inten­ci­ons del que vol ser la Gior­ques­tra, Gio per als amics: un pro­grama que va començar amb la impo­nent secció de corda inter­pre­tant una sere­nata de Txaikovski, per reu­nir tot seguit tots els ins­tru­men­tis­tes a l'esce­nari –quinze vio­lins, cinc vio­les, qua­tre vio­lon­cels, dos con­tra­bai­xos, dues flau­tes, dos oboès, dos cla­ri­nets, dos fagots, dues trom­pes, dues trom­pe­tes, una arpa i dos per­cus­si­o­nis­tes– al vol­tant de la versàtil tenora de Jordi Molina, per inter­pre­tar una romança de Joan Lluís Mora­leda. La segona part va començar amb la mez­zo­so­prano giro­nina Gemma Coma-Ala­bert, que va can­tar una ària de Sam­son et Dalila, de Saint-Saëns, i la Canción de cuna para dor­mir a un negrito, de Xavier Mont­sal­vatge, com una de les pri­me­res apor­ta­ci­ons al seu cen­te­nari. Tot seguit, va tocar la Rapsòdia de la Patum, d'Albert Gui­no­vart, amb l'autor al piano i tota una sèrie de ràpids movi­ments que real­ment evo­ca­ven l'ambi­ent fes­tiu de la soro­llosa i colo­rista festa de Berga. Per aca­bar, Nina –que va pro­lo­gar el con­cert amb un par­la­ment en què va lloar la ini­ci­a­tiva dels impul­sors de la Gior­ques­tra i va rei­vin­di­car la importància de l'ofici de músic, força menys­tin­gut, ara i sem­pre– va can­tar un apas­si­o­nat Mix Llach/Ser­rat, en què el piano i l'orques­tració de Joan Monné van aju­dar a fusi­o­nar en una con­junt harmònic les parau­les i els acords d'alguns dels grans clàssics de Lluís Llach i Joan Manuel Ser­rat, com una suite que ager­mana l'obra dels dos grans can­tau­tors del país.

Per tant, la Gior­ques­tra va dei­xar clar que el seu camp d'actu­ació va dels clàssics inter­na­ci­o­nals als con­tem­po­ra­nis cata­lans, amb visi­tes pun­tu­als a la música tra­di­ci­o­nal i la cançó d'autor, uti­lit­zant fins i tot el baix elèctric i la bate­ria quan l'obra ho demana. Sem­bla força clar que la Gior­ques­tra neix amb ganes d'arri­bar a públics amplis i vari­ats.

Ahir, la res­posta del públic va ser entu­si­asta, i la Gior­ques­tra va cor­res­pon­dre a les ova­ci­ons amb un parell de bisos: pri­mer, Nina i Gui­no­vart van tor­nar a l'esce­nari per inter­pre­tar Flor de nit, tema prin­ci­pal del musi­cal homònim com­post pel segon amb Manuel Vázquez Mon­talbán. I a con­ti­nu­ació, Gemma Coma-Ala­bert i Jordi Molina es van sumar a l'orques­tra per tocar la sar­dana Girona m'ena­mora, de Ricard Vila­de­sau, seguida amb ani­mo­ses pal­mes pel públic.

Bons augu­ris per a la Gior­ques­tra, que neix amb el vis­ti­plau del públic i un ampli suport ins­ti­tu­ci­o­nal, repre­sen­tat ahir per la presència, entre el públic, de Car­les Puig­de­mont, Jaume Tor­ra­madé, Pere Macias i Santi Vila.