cultura

Novel·la

Carlos Zanón

Te amb esqueixada

La seva ironia l'emparenta amb Mendoza, Lodge i Sharpe

El títol d'aquesta crítica, a més d'aspi­rar al premi de títol de crítica més idi­ota del mes, té la seva raó de ser. M'explico. Teresa Solana (Bar­ce­lona 1962) és tant una autora que pot pren­dre un te amb un lec­tor anglès com empas­sar-se un orujo d'her­bes a la plaça de la Vir­reina de Gràcia. No m'equi­voco gaire si tenim en compte els seus lec­tors al nos­tre país, els pre­mis que ha rebut –Crims de Tinta per Negres tem­pes­tes i Bri­gada 21 per Un crim imper­fecte– i la recepció crítica de les tra­duc­ci­ons a l'anglès que ha tin­gut la cre­a­dora de la subins­pec­tora dels Mos­sos Norma Fores­ter.

Teresa Solana escriu sense cap mena d'afec­tació d'autora. És efec­tiva. Sap posar els trens damunt les vies des de la pri­mera línia i enlles­tir el viatge a un ritme que ni des­col·loca ni avor­reix. Fica les car­tes mar­ca­des en el lloc ade­quat i res­pecta el lec­tor tant com els seus per­so­nat­ges. El seu ús de la iro­nia –marca de la casa–, la crítica del seu entorn, els empa­renta tant amb veïns pro­pers –Men­doza– com amb llu­nyans –David Lodge, P.G. Woo­de­house o fins i tot el Tom Sharpe menys des­tra­ler–. Fre­gant el sar­casme, la seva crítica, més que social mol­tes vega­des clas­sista, de per­so­nat­ges de l'auca bar­ce­lo­nina, no els fa per­dre el res­pecte pel con­trari, allò que està al punt de mira del seu fusell. Té l'habi­li­tat de valo­rar la distància justa. Amb el per­so­natge, l'entorn, l'ús de la iro­nia, els argu­ments inter­ca­lats a la trama prin­ci­pal. I lle­gint-la tens la sen­sació que és d'aquests autors de novel·la negra que fan fàcil el que resulta com­pli­cat: per­so­nat­ges, tra­mes i sub­tra­mes, una ciu­tat, un punt de vista crític que no fa pudor de napalm sobre­ac­tuat sinó de victòria del vençut, pur ter­ri­tori irònic.

L'hora zen és una novel·la patri­moni dels inves­ti­ga­dors bes­sons Edu­ard i Borja. La mateixa Teresa Solana els encar­rega un tre­ball de camp de cara a la seva pròxima novel·la: inves­ti­gar sobre els cen­tres de moda a la ciu­tat. Es tracta dels cen­tres de medi­cina alter­na­tiva: home­o­pa­tia, xacres i incauts new age.

A més d'aquesta feina, però, tenen el veí equi­vo­cat –mort i de la CIA, i no per aquest ordre–, una amant ven­ja­tiva, anti­gui­tats roba­des i un món de temes més que fan que la novel·la sigui un fresc de l'aquí i l'ara de la Bar­ce­lona que no té per què bai­xar de Gràcia per matar i ser matada. A les cinc en punt: te amb esquei­xada.

L'hora zen Un crim refinat Autora: Teresa Solana Editorial: Edicions 62 Barcelona, 2011 Pàgines: 288 Preu: 18,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.