Imatges per a l'eternitat

S'hi ha dei­xat el cor i també mol­tes hores, durant gai­rebé vuit mesos. Amb un doble objec­tiu: ser feliç fent-ho i fer feliç molta gent del poble. La il·lusió que hi posa expli­cant el pro­jecte dóna fe que ha asso­lit la pri­mera d'aques­tes volun­tats; fa uns dies, l'emoció de molts veïns en reconèixer a la pan­ta­lla pares, avis, ger­mans, tiets o amics dóna fe de la segona de les fina­li­tats de la seva obra. Ell és Anto­nio Redondo, nét d'un mes­tre mont­gatí i d'un pes­ca­dor de nom Tarero, i fill d'un històric peda­gog del barri de les Mallor­qui­nes. I per demos­trar la seva estima pel poble, ha edi­tat de manera magis­tral un DVD amb foto­gra­fies de la vila i de la seva gent, les més anti­gues fetes majo­ritària­ment pels senyors Anto­nio Alarcón i Fernández, Fras­quito, i la seva apor­tació par­ti­cu­lar amb imat­ges recents de la vila en color. Un recull que fins i tot es remunta als dar­rers anys del segle XIX i que conté imat­ges de gai­rebé tot el segle pas­sat. Tot ple­gat, fotos que par­len d'un altre Mont­gat, del del fum i del del peix, però també del d'un poble que amb la imatge del pre­sent, mira cap al futur dei­xant aquesta empremta per a l'eter­ni­tat.

El docu­men­tal, estruc­tu­rat amb dife­rents capítols temàtics, arrenca amb imat­ges de la façana marítima, dels antics banys de Mont­solís que un tem­po­ral s'endugué, just on ara viu l'Anto­nio, i prop d'on vivia, el bar de Can Fava. L'ances­tral acti­vi­tat de la pesca, gran actiu del poble anat a menys, les esce­nes en què bous i cavalls tre­ien les bar­ques del mar abans de l'arri­bada del torn elèctric i la sub­hasta del peix, amb el docu­ment sonor de fons del ritual que fins avui se segueix en aquesta venda, nodrei­xen els pri­mers minuts del tre­ball. Després, les imat­ges recor­den que en espais com els de l'actual Colònia Argen­tina no hi havia cap casa a començament del segle XX lle­vat de Can Sant Hilari, que on ara hi ha les Vila­res s'ins­tal·là pri­mer el càmping Don Qui­jote i que hi va haver un temps en què una masia ja des­a­pa­re­guda, la de Can Ribas, tenia un mera­vellós llac arti­fi­cial al bell mig de la vila. També, que la car­re­tera a Tiana era recta abans que es fes l'auto­pista, que el car­rer Mallor­qui­nes tenia un fanal molt sin­gu­lar, que era habi­tual la presència d'ani­mals espe­rant can­viar-se les fer­ra­du­res a Can Tallada, l'acu­mu­lació de rodes a Cal Car­re­ter o el dego­teig de per­so­nes al quiosc d'El Maño.

Les foto­gra­fies, mol­tes minúscu­les recu­pe­ra­des gràcies a un laboriós tre­ball de l'Anto­nio, es van suc­ceint amb un acom­pa­nya­ment musi­cal que con­tex­tu­a­litza la imatge. Així, sona música d'enve­lat i de festa major men­tre hom des­co­breix antics amics de la vila en algun ball per com­me­mo­rar el dia de Sant Jordi o la revet­lla de Sant Joan, o sona música més solemne i con­tin­guda amb cele­bra­ci­ons reli­gi­o­ses a la parròquia o dels temps difícils de l'Auxi­lio Social. En el tre­ball també hi ha temps per als trans­ports i les infra­es­truc­tu­res de la vila –el fer­ro­car­ril i el túnel per on pas­sava, l'autobús Chaus­son que con­nec­tava Mont­gat amb Sant Adrià, la car­re­tera plena de Seat 600 que ana­ven a la platja l'any 1967 o el tram­via que anava a Tiana el 1932, un dels quals va sor­tir de la via als anys cin­quanta–, per a l'esport –recor­dant el gloriós sub­cam­pi­o­nat esta­tal de bàsquet als anys qua­ranta– i per a per­so­nat­ges que alguns ja havien esbor­rat del seu disc dur men­tal, com en Gra­uet el de la pesca salada, la Ramo­neta del tea­tre, la mes­tra Donya Ama­dea o el car­ter Agustí Parera.

El docu­men­tal, que es tor­narà a pas­sar dijous (19 h) a la sala Pau Casals de la vila, podria tenir una segona edició en el futur, ja que l'Anto­nio està dis­po­sat a rebre més apor­ta­ci­ons fotogràfiques, a més de faci­li­tar les imat­ges uti­lit­za­des en el docu­men­tal a tot­hom que ho demani al cor­reu anto­ni­o­re­don­do­font@​gmail.​com.