Pura fantasia

La pas­sada nit de dis­sabte, el Jam­bo­ree de la plaça Reial va ser l'esce­nari de la pre­sen­tació del disc A flor de piel, la nova pro­posta que el saxo­fo­nista valencià Ela­dio Reinón ha sig­nat al cap­da­vant del seu quin­tet lla­ti­no­a­me­ricà i en la qual sublima la cadència del bolero a través del llen­guatge del jazz. Amb tots els seients ocu­pats, tant durant la pri­mera actu­ació com en la segona, va ser el mateix músic i la seva for­mació els que van assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat de con­su­mar una victòria per mèrits pro­pis, obse­quiant els assis­tents amb un con­cert de pura fan­ta­sia. La vete­ra­nia i l'ofici que atre­sora Reinón al saxo tenor i el seu ampli conei­xe­ment de les claus del so lla­ti­no­a­me­ricà li han permès con­fec­ci­o­nar un reper­tori en què s'ager­ma­nen dins el mateix patró clàssics com ara Body and soul i Mira que eres linda. El con­trast de sub­ti­lesa, elegància i sen­zi­llesa en una peça col­tra­ni­ana com Like Sonny i d'ener­gia expan­siva a l'hora d'ata­car un tema propi com El califa van ser la cons­tant d'una vet­llada mar­cada per la pre­cisió i les bones mane­res. La per­fecta entesa amb un vell com­pany de viatge com el con­tra­bai­xista Mario Rossy, la cali­desa depu­rada en els acords del jove gui­tar­rista Jaume Llom­bart i el batec essen­cial d'unes per­cus­si­ons de pri­mer nivell en mans de Luis Alfonso Guerra a les con­gues i bon­gos i Yoan Sánchez a les pai­las van con­tri­buir al fet que Ela­dio Reinón posés de llarg com es mereix una feina de fac­tura impe­ca­ble.