cultura

poets'

corner

Faber & Faber digital

Els de Faber han publicat una edició digital molt completa del poema d'Eliot ‘La terra eixorca'

E


Faber & Faber és tota una lle­genda en el món de les edi­to­ri­als. Es va fun­dar sota el nom de Faber & Gwyer el 1925 i no va adop­tar el seu nom actual fins al 1929, quan Geof­frey Faber va assu­mir la pre­sidència de l'empresa. Faber es va fer famosa arreu del món quan, sota la direcció literària de T.S. Eliot, va començar a des­co­brir els nous autors de la dècada dels anys 30, autors de la talla de W.H. Auden, Step­hen Spen­der, Louis Mac­Neice i altres.

Des de fa 87 anys, Faber ha anat mar­cant tendències literàries en vers i prosa a base de donar a conèixer, gene­ració rere gene­ració, els nous valors que han anat apa­rei­xent. Faber ha anat cre­ant clàssics moderns com Phi­lip Larkin, Ted Hug­hes, Sea­mus Hea­ney...

Com tots els edi­tors del món Faber ha hagut d'afron­tar l'arri­bada dels lli­bres en suport digi­tal. Faber es podia haver tan­cat en banda, sobre­tot en vista del seu llarg his­to­rial d'edi­ci­ons belles. La marca Faber és sinònim de fine publis­hing. Només cal fulle­jar la subs­tan­ci­osa mono­gra­fia de Joseph Con­nolly, Eighty years of book cover design (2009).

Faber va deci­dir que havia de can­viar. Per demos­trar d'una manera irre­fu­ta­ble el seu com­promís ferm amb el món de l'edició digi­tal va treure al mer­cat, en coe­dició amb Touch Press, un pro­ducte insòlit: un app a par­tir del poema emblemàtic de T.S. Eliot, La terra eixorca. I, pri­mer de tot, havien de superar les reticències de la vídua, Vale­rie Fletc­her Eliot, una hereva molt severa, que durant anys no per­me­tia que les obres del seu marit apa­re­gues­sin en edi­ci­ons sense tapa dura.

La nova versió de The Waste Land té de tot: el poema ben edi­tat amb totes les notes mar­gi­nals necessàries; un facsímil de l'autògraf ori­gi­nal; tex­tos crítics d'inter­pre­tació del text; una fil­mació d'una actu­ació de l'actriu Fiona Shaw lle­gint el poema; gra­va­ci­ons de lec­tu­res de T.S. Eliot (dues, una com­ple­ta­ment inèdita del 1933), Alec Guin­ness, Ted Hug­hes i Viggo Mor­ten­sen; i una gale­ria de fotos i imat­ges rela­ci­o­na­des. I tot per un preu ridícul.

Seria ben interes­sant que molts edi­tors del món, començant pels d'aquest país, pren­gues­sin bona nota de l'exem­ple de Faber i apren­gues­sin que han de seduir i engres­car els lec­tors perquè es pas­sin a l'edició digi­tal. Ara per ara, massa edi­tors reso­len el tema de l'edició digi­tal amb la revenda de gale­ra­des una mica refor­ma­te­ja­des, a preus massa ele­vats. L'edició digi­tal és un món de grans pos­si­bi­li­tats, molt més enllà de l'obvi­e­tat d'aspec­tes pràctics com el pes i l'espai o la gran capa­ci­tat d'emma­gat­ze­matge.

Tinc la sen­sació que els edi­tors no estan gaire con­vençuts del valor de l'edició digi­tal. S'omplen la boca de les mera­ve­lles del lli­bre electrònic, però no fan gran cosa i es lamen­ten de la poca incidència en el mer­cat. En què que­dem? Sí o no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.