Més que llibreries
Les llibreries catalanes del territori lluiten per continuar sent una referència cultural en el seu àmbit tot i la davallada de vendes i el canvi d'hàbits de lectura
Quan pensem en equipaments culturals, sovint els associem a espais institucionals, oblidant-nos que des de l'entusiasme de la iniciativa privada, que en moltes ocasions esdevé militància altruista, es fan remarcables aportacions en l'àmbit cultural. Fora de la ciutat de Barcelona, les llibreries han tingut i tenen una rellevància més enllà de ser una botiga de llibres: sovint han cobert les mancances d'equipaments al territori, esdevenint centres d'agitació
cultural. Ara, amb la cri-
si, lluiten per mantenir aquest estatus aconseguit amb molt d'esforç i treball.
Una de les llibreries que van més enllà de la venda de llibres és Robafaves, a Mataró, un espai cultural de referència arreu de la comarca del Maresme. És una cooperativa amb segell propi que afronta ara el pitjor moment de la seva trajectòria i que l'obliga a retallar personal i reduir significativament l'espai de venda. Unes mesures que responen a un únic objectiu: garantir la viabilitat de l'empresa que, crisi econòmica a banda, arrossega de fa anys la caiguda sostinguda de les vendes de llibres xifrada en un 30% menys des del 2008.
Xavier Vilert, president de la cooperativa, explica que la situació actual de Robafaves s'entén “en un context en què les vendes no han equilibrat les inversions i el creixement del negoci fet amb els anys”, per això, “de 22 persones passarem a ser-ne 13”.
Però, hi ha futur per al llibre? “N'hi ha sempre que ens sapiguem adaptar a les noves demandes, tot i mantenir-nos ferms en la nostra filosofia”, assegura el gerent, Esteve Guardiola. Una filosofia que es fonamenta en “normes de la casa” tan conegudes com deixar fullejar els llibres als clients, atendre i entendre les seves demandes i afavorir un espai d'intercanvi cultural on no falten ni trobades amb els autors ni oferta de cursos i tallers. Guardiola defensa una manera “molt nostra de viure el llibre” i afegeix
que estan oberts a treballar amb les noves tendències i els nous formats de lectura, però alerta que es veuen obligats a ser més restrictius amb l'oferta.
Comarques gironines
El Gremi de Llibreters actualment té agremiades 34 llibreries de les comarques gironines, un nombre que s'ha mantingut força estable en els últims anys, després del tancament de la històrica Pla Dalmau i de La Llibreteria, l'establiment dirigit per Felip Ortega que va tancar ara fa dos anys, ja víctima directa de l'actual crisi.
Tot i aquest tancaments, Girona continua tenint unes quantes llibreries emblemàtiques com ara la centenària Geli, Empúries, Carlemany, Les Voltes... I també fora de la ciutat: L'Altell de Banyoles, la Drac d'Olot, la Mallart de Figueres, la Gavina de Palamós, La Polèmica de Palafrugell...
Aquest any ha celebrat el seu 25è aniversari la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, un negoci familiar que dirigeix M. Teresa Calabús. És una llibreria molt activa que els últims anys ha posat en marxa berenars literaris i que ara es planteja el repte d'internet: han començat per Facebook, però no descarten obrir botiga en línia.
A Ponent, els llibreters calculen que des de l'esclat de la crisi fins a l'actualitat ha baixat la venda de llibres entre un 10% i un 12%. Durant el darrer any s'ha estabilitzat, però fins al 2011, any en què a més les vendes de Sant Jordi van ser més fluixes del normal perquè la diada va coincidir amb la Setmana Santa, ha anat baixant el consum de llibres. “L'únic que aguanta bé és el llibre infantil –explica Núria Dalmases, de la llibreria Dalmases de Mollerussa–, però la venda de la resta de llibres ha disminuït de manera notable des del 2008 fins ara”.
La llibreria Casellas de Lleida, per exemple, veia com aquest Sant Jordi les xifres de venda i els ànims dels compradors reviscolaven després d'uns anys fluixos. A més, les llibreries lleidatanes han vist revifar la producció d'escriptors i editorials locals en el darrer any. En plena crisi, Pagès Editors ha editat aquest any més autors locals que mai.
Reprenent el tema de les pèrdues de vendes, Isidre Sala, propietari de la llibreria El Full, a Badalona, assegura que les vendes s'han reduït un 40%. “La gent s'ho pensa abans de comprar un llibre; té por i l'oci és l'última cosa en què inverteix. Ara, els clients que compraven tres llibres, en compren un i el que n'adquiria un, se'n va a la biblioteca.”
Els llibreters badalonins coincideixen a afirmar que si el govern de Badalona del PP acaba regalant els llibres de text (com ha promès) “ens donarà un cop molt fort en un moment de gran dificultat”.
Terrassa, després del tancament d'una institució com la Llibreria Grau l'abril del 2006, no s'ha quedat òrfena de llibreria amb tradició, ja que s'ha mantingut el també històric establiment d'El Cau Ple de Lletres, ara propietat del grup Planeta.
A Sabadell una de les llibreries de referència, la Llar del Llibre, és el paradigma de la superació: en plena crisi econòmica, el juliol del 2011 van decidir tancar el seu principal establiment per guanyar més espai i oferir un millor servei en un de nou.
A Tarragona, un dels establiments més veterans és la Llibreria de la Rambla, del 1968. El seu responsable, Ramon Marrugat, explica que actualment les llibreries pateixen una sotragada tan forta que obliga a “repensar-ho tot i s'han de fer més campanyes promocionals que mai”. Malgrat això, creu que el negoci té corda perquè “fa vint anys es venien menys llibres que ara”, dada que cal valorar.
En la mateixa línia, Ricard Espinosa, un dels directors de La Capona, de Tarragona, xifra en un 30% la disminució en el nombre de vendes de llibres en els darrers dos anys. “El nostre és un país que llegeix poc i les vendes de llibres no han estat mai espectaculars, per
això estem acostumats
a passar crisis.”
La Tralla de Vic està oberta des del 1976. Fa deu anys que Guillem Bellafont està al capdavant del negoci familiar i afirma que la complicada situació econòmica els ha obligat a reinventar-se i reestructurar-se: “Aquest mes hem hagut de deixar el local que teníem dedicat a la papereria i ho aglutinem tot en un.” També han hagut de prescindir de treballadors; havien arribat a ser 16 i ara són només 8. Han decidit no fer més presentacions de llibres i clubs de lectura “perquè eren activitats que donaven pocs beneficis per la despesa que generaven”. Tenen molt calculat el seu descens de vendes: un 10% (2009), 13% (2010), 14,30% (2011) i un 16% en el que va del 2012.
La responsable de la llibreria Mater de Vic, Pilar Vila, explica que per atraure clients fan aparadors més atractius. “La llibreria s'ha fet més gran amb la plana web, des d'on es pot comprar, saber quins són els llibres més venuts o apuntar-se a la propera presentació.”
Baixant pel Garraf
A la llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú afronten la crisi amb optimisme, tot i la caiguda de vendes que calculen “entre un 7% i un 10% de pèrdues”, comenta la gerent, Rosana Lluch. Han notat que la gent s'està acostumant a comprar per internet i que no té tants diners per poder dedicar a l'oci. “No hem notat una baixada de clients, sinó de consum per client; si abans et compraves tres llibres, ara només te'n compres un.”
Per la llibreria L'Odissea de Vilafranca els primers mesos de l'any han estat durs, tot i que la crisi ja es va començar a notar al Nadal. “Veus que la gent compra menys llibres i es decanta més pels de butxaca; s'ho mira tot molt més i va a la biblioteca a buscar-los: el préstec ha augmentat molt”, explica la propietària, Rosa Varias. L'excepció ha estat Sant Jordi, en què les vendes van anar prou bé.
Al final, potser caldrà demanar ajut als sants, doncs. A les estampetes, de paper, naturalment.
Informació elaborada per: J. Alemany, X. Castillón, C. Filella, E. Ferran, L. Llort, D. Marín, T. Màrquez, P. Mercadé, S. Muñoz, L. Sayavera, E. Pomares i J. Vidal
No han tancat gaires llibreries, segons el Gremi de Llibreters
Els llibreters, tot i els matisos que enriqueixen la visió global, coincideixen en molts punts. Les vendes han baixat, entre un 10% i un 40%, en els darrers mesos. L'entrada en el mercat digital potser no salvarà tots els mobles, però és inevitable acceptar l'evolució de la tecnologia. Amb tot, la majoria de llibreters resisteixen i fan equilibris amb el pressupost per mantenir, tot i la tempesta econòmica, la seva funció com a distribuïdors de cultura: xerrades, contes per a infants, presentacions, clubs de lectura, exposicions...
En una de les valoracions en què més coincideixen és que si abans un client comprava tres llibres, ara en compra un. I que qui en comprava un, ara va a una biblioteca. L'augment de llibres sol·licitats a les biblioteques de tot Catalunya ha augmentat molt els darrers dos anys. Les xifres absolutes de préstecs no, perquè si bé les de llibres han pujat, les d'audiovisuals han baixat per culpa de les descàrregues il·legals. S'han compensat.
No tot ha de ser negatiu en una crisi. Costa de veure la cara amable, però un exemple és que un gruix d'aturats d'una mitjana de 40 anys han descobert les biblioteques, uns espais des dels quals es vol establir un diàleg enriquidor amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, de cara a poder comprar llibres també a les biblioteques. La qüestió és fomentar la cultura i, també, el negoci, si es pot.
Al voltant del 50% de les llibreries catalanes, amb una facturació anual mínima de 150.000 euros (en llibres, sense comptar papereria i altres), són membres del Gremi de Llibreters, actualment dirigit per Antoni Daura. De les 338 llibreries afiliades, 262 pertanyen a la província de Barcelona (180 a la ciutat), 36 a Girona (17 a la ciutat), 23 a Lleida (10 a la ciutat) i 17 a Tarragona (5 a la ciutat). La crisi ha produït més canvis d'afiliació que no obertures o tancaments al llarg del 2012. Sort que hi ha qui recorda que “fa vint anys es venien menys llibres que ara”, tot i que no sabem si això és bo o dolent.