cultura

Més que llibreries

Les llibreries catalanes del territori lluiten per continuar sent una referència cultural en el seu àmbit tot i la davallada de vendes i el canvi d'hàbits de lectura

Per la llibreria Robafaves de Mataró hi ha futur si “ens adaptem a noves demandes”
“Fa vint anys es venien menys llibres”, apunten des de l a llibreria La Rambla de Tarragona

Quan pen­sem en equi­pa­ments cul­tu­rals, sovint els asso­ciem a espais ins­ti­tu­ci­o­nals, obli­dant-nos que des de l'entu­si­asme de la ini­ci­a­tiva pri­vada, que en mol­tes oca­si­ons esdevé militància altru­ista, es fan remar­ca­bles apor­ta­ci­ons en l'àmbit cul­tu­ral. Fora de la ciu­tat de Bar­ce­lona, les lli­bre­ries han tin­gut i tenen una rellevància més enllà de ser una botiga de lli­bres: sovint han cobert les man­can­ces d'equi­pa­ments al ter­ri­tori, esde­ve­nint cen­tres d'agi­tació
cul­tu­ral. Ara, amb la cri-
si, llui­ten per man­te­nir aquest esta­tus acon­se­guit amb molt d'esforç i tre­ball.

Una de les lli­bre­ries que van més enllà de la venda de lli­bres és Roba­fa­ves, a Mataró, un espai cul­tu­ral de referència arreu de la comarca del Maresme. És una coo­pe­ra­tiva amb segell propi que afronta ara el pit­jor moment de la seva tra­jectòria i que l'obliga a reta­llar per­so­nal i reduir sig­ni­fi­ca­ti­va­ment l'espai de venda. Unes mesu­res que res­po­nen a un únic objec­tiu: garan­tir la via­bi­li­tat de l'empresa que, crisi econòmica a banda, arros­sega de fa anys la cai­guda sos­tin­guda de les ven­des de lli­bres xifrada en un 30% menys des del 2008.

Xavier Vilert, pre­si­dent de la coo­pe­ra­tiva, explica que la situ­ació actual de Roba­fa­ves s'entén “en un con­text en què les ven­des no han equi­li­brat les inver­si­ons i el crei­xe­ment del negoci fet amb els anys”, per això, “de 22 per­so­nes pas­sa­rem a ser-ne 13”.

Però, hi ha futur per al lli­bre? “N'hi ha sem­pre que ens sapi­guem adap­tar a les noves deman­des, tot i man­te­nir-nos ferms en la nos­tra filo­so­fia”, asse­gura el gerent, Esteve Guar­di­ola. Una filo­so­fia que es fona­menta en “nor­mes de la casa” tan cone­gu­des com dei­xar fulle­jar els lli­bres als cli­ents, aten­dre i enten­dre les seves deman­des i afa­vo­rir un espai d'inter­canvi cul­tu­ral on no fal­ten ni tro­ba­des amb els autors ni oferta de cur­sos i tallers. Guar­di­ola defensa una manera “molt nos­tra de viure el lli­bre” i afe­geix
que estan oberts a tre­ba­llar amb les noves tendències i els nous for­mats de lec­tura, però alerta que es veuen obli­gats a ser més res­tric­tius amb l'oferta.

Comar­ques giro­ni­nes

El Gremi de Lli­bre­ters actu­al­ment té agre­mi­a­des 34 lli­bre­ries de les comar­ques giro­ni­nes, un nom­bre que s'ha man­tin­gut força esta­ble en els últims anys, després del tan­ca­ment de la històrica Pla Dal­mau i de La Lli­bre­te­ria, l'esta­bli­ment diri­git per Felip Ortega que va tan­car ara fa dos anys, ja víctima directa de l'actual crisi.

Tot i aquest tan­ca­ments, Girona con­ti­nua tenint unes quan­tes lli­bre­ries emblemàtiques com ara la cen­tenària Geli, Empúries, Car­le­many, Les Vol­tes... I també fora de la ciu­tat: L'Altell de Banyo­les, la Drac d'Olot, la Mallart de Figue­res, la Gavina de Palamós, La Polèmica de Pala­fru­gell...

Aquest any ha cele­brat el seu 25è ani­ver­sari la lli­bre­ria El Cucut de Tor­ro­e­lla de Montgrí, un negoci fami­liar que diri­geix M. Teresa Calabús. És una lli­bre­ria molt activa que els últims anys ha posat en marxa bere­nars lite­ra­ris i que ara es plan­teja el repte d'inter­net: han començat per Face­book, però no des­car­ten obrir botiga en línia.

A Ponent, els lli­bre­ters cal­cu­len que des de l'esclat de la crisi fins a l'actu­a­li­tat ha bai­xat la venda de lli­bres entre un 10% i un 12%. Durant el dar­rer any s'ha esta­bi­lit­zat, però fins al 2011, any en què a més les ven­des de Sant Jordi van ser més flui­xes del nor­mal perquè la diada va coin­ci­dir amb la Set­mana Santa, ha anat bai­xant el con­sum de lli­bres. “L'únic que aguanta bé és el lli­bre infan­til –explica Núria Dal­ma­ses, de la lli­bre­ria Dal­ma­ses de Molle­russa–, però la venda de la resta de lli­bres ha dis­minuït de manera nota­ble des del 2008 fins ara”.

La lli­bre­ria Case­llas de Lleida, per exem­ple, veia com aquest Sant Jordi les xifres de venda i els ànims dels com­pra­dors revis­co­la­ven després d'uns anys flui­xos. A més, les lli­bre­ries llei­da­ta­nes han vist revi­far la pro­ducció d'escrip­tors i edi­to­ri­als locals en el dar­rer any. En plena crisi, Pagès Edi­tors ha edi­tat aquest any més autors locals que mai.

Repre­nent el tema de les pèrdues de ven­des, Isi­dre Sala, pro­pi­e­tari de la lli­bre­ria El Full, a Bada­lona, asse­gura que les ven­des s'han reduït un 40%. “La gent s'ho pensa abans de com­prar un lli­bre; té por i l'oci és l'última cosa en què inver­teix. Ara, els cli­ents que com­pra­ven tres lli­bres, en com­pren un i el que n'adqui­ria un, se'n va a la bibli­o­teca.”

Els lli­bre­ters bada­lo­nins coin­ci­dei­xen a afir­mar que si el govern de Bada­lona del PP acaba rega­lant els lli­bres de text (com ha promès) “ens donarà un cop molt fort en un moment de gran difi­cul­tat”.

Ter­rassa, després del tan­ca­ment d'una ins­ti­tució com la Lli­bre­ria Grau l'abril del 2006, no s'ha que­dat òrfena de lli­bre­ria amb tra­dició, ja que s'ha man­tin­gut el també històric esta­bli­ment d'El Cau Ple de Lle­tres, ara pro­pi­e­tat del grup Pla­neta.

A Saba­dell una de les lli­bre­ries de referència, la Llar del Lli­bre, és el para­digma de la superació: en plena crisi econòmica, el juliol del 2011 van deci­dir tan­car el seu prin­ci­pal esta­bli­ment per gua­nyar més espai i ofe­rir un millor ser­vei en un de nou.

A Tar­ra­gona, un dels esta­bli­ments més vete­rans és la Lli­bre­ria de la Ram­bla, del 1968. El seu res­pon­sa­ble, Ramon Mar­ru­gat, explica que actu­al­ment les lli­bre­ries patei­xen una sotra­gada tan forta que obliga a “repen­sar-ho tot i s'han de fer més cam­pa­nyes pro­mo­ci­o­nals que mai”. Mal­grat això, creu que el negoci té corda perquè “fa vint anys es venien menys lli­bres que ara”, dada que cal valo­rar.

En la mateixa línia, Ricard Espi­nosa, un dels direc­tors de La Capona, de Tar­ra­gona, xifra en un 30% la dis­mi­nució en el nom­bre de ven­des de lli­bres en els dar­rers dos anys. “El nos­tre és un país que lle­geix poc i les ven­des de lli­bres no han estat mai espec­ta­cu­lars, per
això estem acos­tu­mats
a pas­sar cri­sis.”

La Tra­lla de Vic està oberta des del 1976. Fa deu anys que Gui­llem Bella­font està al cap­da­vant del negoci fami­liar i afirma que la com­pli­cada situ­ació econòmica els ha obli­gat a rein­ven­tar-se i rees­truc­tu­rar-se: “Aquest mes hem hagut de dei­xar el local que teníem dedi­cat a la pape­re­ria i ho aglu­ti­nem tot en un.” També han hagut de pres­cin­dir de tre­ba­lla­dors; havien arri­bat a ser 16 i ara són només 8. Han deci­dit no fer més pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres i clubs de lec­tura “perquè eren acti­vi­tats que dona­ven pocs bene­fi­cis per la des­pesa que gene­ra­ven”. Tenen molt cal­cu­lat el seu des­cens de ven­des: un 10% (2009), 13% (2010), 14,30% (2011) i un 16% en el que va del 2012.

La res­pon­sa­ble de la lli­bre­ria Mater de Vic, Pilar Vila, explica que per atraure cli­ents fan apa­ra­dors més atrac­tius. “La lli­bre­ria s'ha fet més gran amb la plana web, des d'on es pot com­prar, saber quins són els lli­bres més venuts o apun­tar-se a la pro­pera pre­sen­tació.”

Bai­xant pel Gar­raf

A la lli­bre­ria Llo­rens de Vila­nova i la Geltrú afron­ten la crisi amb opti­misme, tot i la cai­guda de ven­des que cal­cu­len “entre un 7% i un 10% de pèrdues”, comenta la gerent, Rosana Lluch. Han notat que la gent s'està acos­tu­mant a com­prar per inter­net i que no té tants diners per poder dedi­car a l'oci. “No hem notat una bai­xada de cli­ents, sinó de con­sum per cli­ent; si abans et com­pra­ves tres lli­bres, ara només te'n com­pres un.”

Per la lli­bre­ria L'Odis­sea de Vila­franca els pri­mers mesos de l'any han estat durs, tot i que la crisi ja es va començar a notar al Nadal. “Veus que la gent com­pra menys lli­bres i es decanta més pels de but­xaca; s'ho mira tot molt més i va a la bibli­o­teca a bus­car-los: el préstec ha aug­men­tat molt”, explica la pro­pietària, Rosa Varias. L'excepció ha estat Sant Jordi, en què les ven­des van anar prou bé.

Al final, pot­ser caldrà dema­nar ajut als sants, doncs. A les estam­pe­tes, de paper, natu­ral­ment.

Infor­mació ela­bo­rada per: J. Ale­many, X. Cas­tillón, C. File­lla, E. Fer­ran, L. Llort, D. Marín, T. Màrquez, P. Mer­cadé, S. Muñoz, L. Saya­vera, E. Poma­res i J. Vidal

No han tancat gaires llibreries, segons el Gremi de Llibreters

Els llibreters, tot i els matisos que enriqueixen la visió global, coincideixen en molts punts. Les vendes han baixat, entre un 10% i un 40%, en els darrers mesos. L'entrada en el mercat digital potser no salvarà tots els mobles, però és inevitable acceptar l'evolució de la tecnologia. Amb tot, la majoria de llibreters resisteixen i fan equilibris amb el pressupost per mantenir, tot i la tempesta econòmica, la seva funció com a distribuïdors de cultura: xerrades, contes per a infants, presentacions, clubs de lectura, exposicions...

En una de les valoracions en què més coincideixen és que si abans un client comprava tres llibres, ara en compra un. I que qui en comprava un, ara va a una biblioteca. L'augment de llibres sol·licitats a les biblioteques de tot Catalunya ha augmentat molt els darrers dos anys. Les xifres absolutes de préstecs no, perquè si bé les de llibres han pujat, les d'audiovisuals han baixat per culpa de les descàrregues il·legals. S'han compensat.

No tot ha de ser negatiu en una crisi. Costa de veure la cara amable, però un exemple és que un gruix d'aturats d'una mitjana de 40 anys han descobert les biblioteques, uns espais des dels quals es vol establir un diàleg enriquidor amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, de cara a poder comprar llibres també a les biblioteques. La qüestió és fomentar la cultura i, també, el negoci, si es pot.

Al voltant del 50% de les llibreries catalanes, amb una facturació anual mínima de 150.000 euros (en llibres, sense comptar papereria i altres), són membres del Gremi de Llibreters, actualment dirigit per Antoni Daura. De les 338 llibreries afiliades, 262 pertanyen a la província de Barcelona (180 a la ciutat), 36 a Girona (17 a la ciutat), 23 a Lleida (10 a la ciutat) i 17 a Tarragona (5 a la ciutat). La crisi ha produït més canvis d'afiliació que no obertures o tancaments al llarg del 2012. Sort que hi ha qui recorda que “fa vint anys es venien menys llibres que ara”, tot i que no sabem si això és bo o dolent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.