Oportunitats de la història

Prin­ci­pis de la tar­dor del 1991. Pal­plan­tat com un esta­qui­rot al bell mig de la plaça Roja sento com poden arri­bar a pesar en la memòria els esce­na­ris de la història. L'essència dels dies que tras­bal­sa­ren el món, tinc la tomba de John Reed a tocar, i l'impacte intel·lec­tual i emo­ci­o­nal del soci­a­lisme soviètic en la gene­ració de fills del des­ar­ro­llismo fran­quista entela els ulls amb aquell enyor impos­tat del que només s'ha vis­cut a distància a través de lli­bres, pam­flets, con­ferències o una llarga època de lle­gir les popu­lars Nove­da­des de Mos­cou. Estic allot­jat a l'hotel Ucraïna, un dels set grans gra­ta­cels que va manar cons­truir Sta­lin i on, a penes uns mesos abans, ha estat la seu dels col­pis­tes. L'hotel és davant del par­la­ment rus, la casa blanca, que li diuen, i al vestíbul els mili­tars encara con­tro­len tot­hom qui hi entra i en surt. Tasto amb delit la història que està pas­sant en aquell mateix ins­tant i l'explico al diari.

L'any 1928 Manuel Cha­ves Noga­les creua Europa en avió, de Madrid a Bakú pas­sant per Berlín i Lenin­grad. Encara no sap que, anys després, escriurà un text cab­dal per enten­dre la història con­tem­porània d'Europa: La agonía de Fran­cia (Libros del Aste­roide), un lli­bre que el con­sa­gra com el peri­o­dista espa­nyol més impor­tant del segle XX, però s'entre­vista amb Trotski i altres líders bol­xe­vics. L'any següent publica La vuelta a Europa en avión (Aste­roide), un lli­bre que, com­ple­men­tant-lo amb l'ante­rior, cons­ti­tu­eix una potent crònica del con­vuls segle XX euro­peu.

L'any 1956, el jove peri­o­dista de Paris Match Domi­ni­que Lapi­erre, el fotògraf Jean Pierre Pedraz­zini i les seves espo­ses s'embar­quen en un viatge únic: de París a l'URSS en un Simca Marly groc gràcies a un permís espe­cial. El retrat d'un poble que con­fia ple­na­ment en el soci­a­lisme xoca dura­ment con­tra la rea­li­tat de pri­va­ci­tats de tota mena, com­pli­ca­ci­ons per obte­nir car­bu­rant i l'admi­ració que des­per­ten ells, la seva roba, el vehi­cle o les càmeres de foto­gra­fiar per allà on pas­sen. Érase una vez la URSS (Booket) és el relat apas­si­o­nat de la des­co­berta d'una part de la història que, fins lla­vors, res­tava ama­gada. Lapi­erre es con­sa­gra, la història li dóna una opor­tu­ni­tat com l'hi va donar a Cha­ves Noga­les o a qual­se­vol escrip­tor que és capaç d'inter­pel·lar la rea­li­tat i expli­car-ho amb passió però amb ampli­tud de mires. Els relats de fets són la memòria dels temps vis­cuts: lite­ra­tura del tes­ti­moni. Qui pot par­lar avui de l'antiga URSS?