cultura

Un embús vital

Urbà Lozano presenta ‘La trampa del desig', obra amb què ha guanyat el Ciutat d'Alzira de novel·la

Tot i que ja fa mesos que es va fer públic el vere­dicte del 23è premi de novel·la Ciu­tat d'Alzira, fins ara no ens ha arri­bat l'obra edi­tada per Bro­mera, La trampa del desig, d'Urbà Lozano. Nas­cut a Algi­net el 1967, Lozano és filòleg i pro­fes­sor de secundària.

Ja ha estat pre­miat ante­ri­or­ment, com ara amb la novel·la La màquina ronca (premi Vila de Puçol 2005), els con­tes Femení sin­gu­lar (premi Vila de Teu­lada 2006), Pla­gis (premi Ciu­tat de València 2008) i, entre altres, ha par­ti­ci­pat en obres com per exem­ple Subsòl, sig­nada pel col·lec­tiu Unai Siset el 2010.

Agra­dar als comer­ci­als

L'edi­tor de Bro­mera, Josep Gre­gori, no va poder assis­tir a la pre­sen­tació i, en nom seu, hi va ser Enric Faura, direc­tor de la Xarxa de Lli­bres, dis­tribuïdora d'una dot­zena d'edi­to­ri­als. “Els dis­tribuïdors diuen que és millor no lle­gir els lli­bres amb què es tre­ba­lla per no tenir pre­ju­di­cis”, va comen­tar Faura amb iro­nia. “Tot i això, hi ha qui insis­teix, i tots els comer­ci­als que han lle­git aquesta novel·la n'estan entu­si­as­mats”, hi va afe­gir. En aquest sen­tit, Lozano va decla­rar que “és molt millor que el lli­bre cai­gui bé a un comer­cial que a un edi­tor”.

La trampa del desig ens endinsa en la relació de Daniel i Mir­sada, dos per­so­nat­ges que es conei­xen en un embús de trànsit, que car­re­guen pas­sats con­vul­sos (ell, de 53 anys, expre­si­di­ari, i ella, de 38, sobre­vi­vent de la guerra de Bòsnia) i que man­tin­dran una con­vivència estra­nya. És una obra polièdrica que pren el millor de diver­sos gèneres: intriga, eròtic, històric, bèl·lic, etc. “Té una certa com­ple­xi­tat estruc­tu­ral, perquè m'agrada pas­sar-ho bé escri­vint i he vol­gut fer una història d'històries; una trama cen­tral i qua­tre de secundàries; ha estat difícil d'escriure, però no ho és de lle­gir”, diu Lozano.

Regis­tre lingüístic

“El nar­ra­dor és força eclèctic, can­via amb els per­so­nat­ges i, fins i tot, hi fica culle­rada i els con­tra­diu”, matisa l'autor. Una de les carac­terísti­ques valu­o­ses del relat és el regis­tre lingüístic, molt ela­bo­rat i específic segons el per­so­natge. També cal subrat­llar-ne l'apar­tat històric: “Els per­so­nat­ges tenen una edat deter­mi­nada per poder mos­trar un període con­cret, des de la República Espa­nyola fins a l'actu­a­li­tat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.