D'horrors i amargors

El Circo de los Hor­ro­res de Suso Silva ha tor­nat a Bar­ce­lona (Port Vell) amb Psi­co­sis, l'inici d'una tri­lo­gia que segueix amb El mani­co­mio de los hor­ro­res (Múrcia fins al 6 de juliol per després sal­tar al Perú) i El caba­ret mal­dito (encara no estre­nat). Si bé el pro­grama és dife­rent i ara s'exhi­beix en vela, aquest Psi­co­sis és, tant for­mal­ment com en substància, el mateix que vam veure fa tres anys al Tea­tre Victòria (Avui, 4.10.2009). Manté vol­gu­da­ment l'aura del cinema de ter­ror en versió tren de la bruixa i l'ús d'un humor ele­men­tal i massa sovint gro­ller. La il·lumi­nació (escassa per exigències del guió), l'ambi­en­tació gene­ral i els efec­tes espe­ci­als (fum a dojo) ser­vei­xen fidel­ment la idea cen­tral i acon­se­guei­xen que el gran públic s'ho passi d'allò més bé. Quant a circ, trio el cor­recte número de roda ale­ma­nya seguit de roda Cyr, el dinàmic duo femení de con­tor­si­o­nisme, el quar­tet de kenyan boys (acrobàcia, faqui­risme i joc del limbo), el vistós número d'esca­pisme, el duo a les teles (de for­tuna desi­gual) i el duo d'olímpics dels ger­mans Omar i Johnny Mar­ton, que ofe­rei­xen un trans­port final en què han reei­xit, entre pocs altres, els espa­nyols Her­ma­nos Segura (Circo Mun­dial, 1999) i el duo txec Stykan (Mon­te­carlo 2010).

Pas­sem de l'hor­ror a l'amar­gor. Quan, el desem­bre de 1978, el diari Avui em publi­cava per pri­mer cop una crònica de circ (la cin­quena edició del Fes­ti­val de Mon­te­carlo), en aquest país només qua­tre gats crèiem que el circ era un art amb futur i a França el factòtum Jack Lang tot just ho començava a intuir. Quan la feina feta des d'abans de la guerra per gent com Joan Tomàs, Sebastià Gasch o Jordi Elias sem­blava estron­cada, l'Avui va ser l'únic diari esta­tal que va gosar publi­car regu­lar­ment crònica i crítica sobre circ. A més, des de desem­bre de 1999 ha estat l'únic diari euro­peu (i pro­ba­ble­ment del món) que ha publi­cat una pàgina men­sual d'anàlisi i reflexió cir­cense (Volt de Pista). Com la resta de Qua­derns d'art d'aquest diari, el Volt de Pista ha sofert bat­ze­ga­des diver­ses, i si abans els Qua­derns ocu­pa­ven tota una pàgina amb foto a tres colum­nes, han aca­bat arra­co­nats en un faldó. Les noves direc­trius d'El Punt Avui pres­cin­dei­xen de col·labo­ra­dors externs a par­tir del 8 de juliol. Avui, doncs, he de dir adéu als lec­tors. Ho faig amb l'ale­gria d'haver con­tribuït durant 34 anys, en alguna mesura i junt amb el públic i els artis­tes, a la dig­ni­fi­cació del circ a casa nos­tra. Però també amb l'amar­gor de qui veu llençar art i cul­tura per la borda, senyal inequívoc que nave­guem cap al no-res.