Vol digital de la Val d'Aran

Vielha està inten­tant durant aquests dar­rers anys sor­tir de les estre­tes valls piri­nen­ques i tro­bar el seu lloc al mapa euro­peu amb ini­ci­a­ti­ves de tota mena: inter­na­ci­o­na­lit­zant tant com sigui pos­si­ble l'esquí, fent cops de colze amb els rivals piri­nencs per fer-se un joc en la can­di­da­tura dels Jocs d'Hivern, i enge­gant pro­jec­tes ambi­en­tals sobre els rius i la cul­tura de l'aigua apro­fi­tant la passió dels fran­ce­sos pel turisme flu­vial. Tot ser­veix per pren­dre el vol. També amb la cul­tura. Aquests dies, Vielha rep el pri­mer Fes­ti­val d'Arts Numèriques Dig@​ran. Des del cap de set­mana pas­sat i fins aquest diu­menge diver­sos espais de la capi­tal ara­nesa i el seu entorn són esce­nari d'espec­ta­cles artístics de diver­ses dis­ci­pli­nes però que tenen en comú el pes de les tec­no­lo­gies digi­tals en la seva rea­lit­zació.

Arts numèriques és la forma amb què els països francòfons van bate­jar, a la dècada dels sei­xanta, les cre­a­ci­ons artísti­ques rea­lit­za­des a par­tir de fórmu­les matemàtiques ope­ra­des per com­pu­ta­do­res pri­mi­ti­ves. L'espe­ci­a­li­tat va gau­dir en la dècada dels vui­tanta i noranta d'un gran pres­tigi a França i Bèlgica quan, en altres lati­tuds euro­pees, el feno­men no pas­sava de ser un sim­ple entre­te­ni­ment expe­ri­men­tal, lluny dels grans cir­cuits d'art con­tem­po­rani. Avui, ja nor­ma­lit­zada la natu­ra­lesa digi­tal en tots els àmbits de la cre­ació, els fes­ti­vals d'arts numèriques de Bèlgica, França i també als Estats Units i Austràlia gau­dei­xen d'una impor­tant tra­dició i segui­ment en els seus països, i Vielha hi ha vol­gut pujar al carro inte­grant-se dins el grup de cinc ciu­tats euro­pees, entre les quals Girona, que orga­nit­zen un cir­cuit de fes­ti­vals d'arts numèriques.

En el cas de la Val d'Aran es juga amb el con­trast entre la tec­no­lo­gia digi­tal sonora i visual i l'entorn natu­ral de l'antiga vall rama­dera. Sobre el riu Nera, per exem­ple, l'artista Isa­be­lle Bonté ha ins­tal·lat un vell pont de fusta interac­tiu que emet, a casa passa, dife­rents sons a l'atzar amb històries dels matei­xos ara­ne­sos sobre la vall i el riu Garona. Per a aquest cap de set­mana, coin­ci­dint amb la ins­tal·lació d'una nova cam­pana a l'església de Vilac, l'artista sonor Luc Martínez farà sonar un fan­tas­magòric car­rilló en què ha gra­vat digi­tal­ment dife­rents sons de la vall. A l'escor­xa­dor, Mat­hilde Murat i Mat­hilde Lalle han ins­tal·lat una escul­tura interac­tiva de caràcter oníric que intenta des­pis­tar l'espec­ta­dor i intro­duir-lo en un joc de for­mes i ombres. A les nits de cap set­mana, és el torn de les per­fo­mance amb música, ball i expressió artística. “A Vielha no s'han orga­nit­zat mai fins ara espec­ta­cles d'aquest tipus i la res­posta està sent molt bona”, diu Eric Rella, direc­tor de Dig@​ran. I com tot fes­ti­val cul­tu­ral que s'ho mereixi, també ha gene­rat polèmica. No hi ha artis­tes locals i això ha pro­vo­cat que des de l'opo­sició, Uni­tat d'Aran hagi pre­gun­tat al govern del Con­selh Gene­rau i l'Ajun­ta­ment de Vielha per la con­veniència de gas­tar en plena crisi una gran impor­tant d'euros (100.000, segons l'orga­nit­zació) en un fes­ti­val sense cap autor aranès al car­tell. L'orga­nit­zació valora la res­posta del públic i asse­nyala que la UE finançarà, si tot va bé, el cicle de fes­ti­vals numèrics en què s'ha inte­grat Vielha. “L'any que ve? La intenció és con­so­li­dar el fes­ti­val i tor­nar-hi”, con­clou Rella. I fer-se un nom en un cir­cuit artístic euro­peu.