cultura

Aljub presentà el seu últim treball “en minúscules” a La Casa Cantonera d'Algemesí

El grup és capaç de crear un espai oníric al seu voltant a base de recursos plàstics i gràfics que subratllen les melodies

La Casa Can­to­nera va aco­llir la pre­sen­tació de l'últim disc del grup de música valen­ci­ana d'arrel Aljub, fun­dat l'any 2002 per l'alge­me­si­nenc Joansa Mara­vi­lla.

En minúscu­les” és el títol d'aquest nou tre­ball, que traça un camí sen­so­rial cap a les ver­ta­de­res ale­gries diàries, aques­tes que pas­sen gai­rebé sense que ens ado­nem i que, en rea­li­tat, donen sen­tit a la vida.

L'agru­pació, que compta amb altres tre­balls com ara Escar­bant en la memòria(Cam­bra Records, 2004) Afluències (PICAP, 2009) o Por­tes (PICAP, 2010), ha anat gua­nyant-se amb el pas dels anys un meres­cut pres­tigi com una de les pro­pos­tes més sòlides i vir­tu­o­ses dins del seu gènere.

Amb un punt de par­tida que pren les lle­tres tra­di­ci­o­nals valen­ci­a­nes (majo­ritària­ment romanços i cants de batre), Mara­vi­lla cons­tru­eix noves melo­dies amb remi­niscències a la música medi­e­val i nord-afri­cana, tot recu­pe­rant ins­tru­ments que actu­al­ment han cai­gut en desús, però que han estat pre­sents al País Valencià en algun moment o altre de la seua història.

Durant més d'una hora, l'agru­pació va trans­for­mar el cor­ral de la Casa en un espai oníric. A les seduc­to­res melo­dies que ens trans­por­ten a altres temps s'hi van afe­gir les magnífiques il·lus­tra­ci­ons de Fran­cis Bar­tual i la cal·ligra­fia d'aire aràbiga de Joan Pare­des, amb­dues pro­jec­ta­des al rere­fons i acom­pa­nyant les noves com­po­si­ci­ons del disc.

De la mà d'aques­tes tona­des d'arrel, la veu de vellut de Josep Pérez, el vent d'Andrés Bel­monte i la corda d'Àlex Cesa­rini, el públic va poder viat­jar per aquesta col·lecció per­so­nal d'anònims essen­ci­als, sense obli­dar una rei­vin­di­cació a un dels essen­ci­als més mal­trac­tats aquests dar­rers dies: les nos­tres mun­ta­nyes, “des­fe­tes i tren­ca­des”, tal i com les des­criu a una de les seues com­po­si­ci­ons el músic alge­me­si­nenc.

Un disc ben com­plet, dis­se­nyat sota el guiatge de Joanra Estellés, cre­a­tiu de La Casa Can­to­nera, que inclou d'altres títols tan sug­ge­ri­dors com ara “Apo­lo­gia de la dis­bauxa”, “Ara és el moment” o “La meua caòtica col·lecció d'anònims essen­ci­als” i fa un home­natge a aques­tes peti­tes sub­ti­le­ses que, tot i tin­dre un punt de par­tida per­so­nal, aju­den a veure reflec­ti­des experiències gene­ra­lit­za­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.