Diàleg sensorial mirant al sud

Nit de fla­menc i essències del sud, dimarts pas­sat al Gas­tro­mu­si­cal d'El Molí de l'Escala: el pro­ta­go­nista musi­cal de la vet­llada era José Anto­nio Martín Yáñez, cone­gut com Salao –la raó, qui la sap: l'home és rema­ta­da­ment seriós, o almenys ho sem­bla–; el gas­tronòmic, el cui­ner Marc Gas­cons, del res­tau­rant Els Tinars de Lla­gos­tera –una estre­lla Mic­he­lin–, con­vi­dat per l'amfi­trió dels fogons d'El Molí, Jordi Jacas, a inter­pre­tar en cre­a­ci­ons comes­ti­bles la música de Salao, en una com­bi­nació irre­sis­ti­ble per a espe­rits hedo­nis­tes. Com a etapa pròleg, l'ape­ri­tiu a l'aire lliure: gas­patxo trans­pa­rent amb ver­du­re­tes i ous de truita de riu, d'aspecte gela­tinós i diver­tit; un home­natge directe al can­taor de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, el Salaíto, amb bacallà, anxova, oli­ves negres i ven­tresca de tonyina, i fri­tura d'esca­marlà, men­jar blanc i tòfona d'estiu. Després, tots a dins, a les tau­les. Jordi Jacas: “Espe­rem que no us espanti aquesta boge­ria. Nosal­tres ens ho hem pas­sat molt bé fent-ho.” Jacas va pre­sen­tar Gas­cons com “un dels millors cui­ners joves i un dels més pro­me­te­dors”. L'al·ludit va recor­dar que l'any pas­sat es tro­bava entre el públic del Gas­tro­mu­si­cal, per veure Andrea Motis, i que l'experiència li va obrir l'ape­tit d'entrar en el joc com a copro­ta­go­nista. I el joc va con­ti­nuar dimarts amb un suquet-cal­de­reta-cas­so­leta de llamàntol, exqui­sit com també va ser-ho el segon plat: espat­lla de xai de llet a la mel, romaní, all i oli de poma i recuit d'her­bes i figues. De postres, tor­rija cre­mosa amb pas­ta­naga, taronja i gelat de leche quemá. Gas­cons, que a Els Tinars acosta la cuina tra­di­ci­o­nal cata­lana a les tècni­ques actu­als, va adap­tar alguns dels seus pla­tets habi­tu­als per esta­blir un diàleg sen­so­rial amb el fla­menc de Salao, mirant al sud, a Anda­lu­sia, la terra del jondo. Després del sopar, el con­cert: cada cosa al seu lloc, sense bar­re­jar els ingre­di­ents, perquè el públic cen­tri la seva atenció en allò que toca en cada moment. Ben acom­pa­nyat per la gui­tarra rica en melo­dies de José Andrés, Salao, va fer un con­cert molt fla­menc, que va obrir amb uns taran­tos i, sense gai­res expli­ca­ci­ons, va con­ti­nuar tran­si­tant per dife­rents palos, amb una veu estre­mi­dora que jus­ti­fica totes les llo­an­ces que li han dedi­cat com una de les més bri­llants del nou fla­menc a Cata­lu­nya. Pun­tu­al­ment, el duet es va con­ver­tir en trio per afe­gir flauta i llaüt a una pro­posta rica en la seva aus­te­ri­tat. Dimarts vinent, el Gas­tro­mu­si­cal s'aca­barà amb Santi Bal­mes (Love of Les­bian) i la cuina dels ger­mans Tor­res (Dos Cie­los).