Arquitectura humana
-
Remodelació de la Seca, a Barcelona, de Meritxell Inaraja. INSTITUT RAMON LLULL. -
Can Ribes, a Palma, de Jaime J. Forés, I INSTITUT RAMON LLULL. -
Ampliació de l'Institut Josep Sureda, de SMS Arquitectes. I NSTITUT RAMON LLULL. -
Casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes. INSTITUT RAMON LLULL. -
Escola d'art i disseny a Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig. INSTITUT RAMON LLULL CLOUD9. -
Casa per a tres germanes, de Blancafort Reus Arquitectura- INSTITUT RAMON LLULL. -
Piscina, vestidors i sala esportiva a Jesús, d'Arquitecturia. INSTITUT RAMON LLULL. -
Casa Collage a Girona, de Bosch-Capdeferro Arquitectes. INSTITUT RAMON LLULL. -
Llar d'infants a Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias. INSTITUT RAMON LLULL. -
La Fundació El Bulli, al pavelló espanyol INSTITUT RAMON LLULL.
5
4
9
8
7
6
3
2
1
Diu el dissenyador industrial André Ricard que el millor disseny de la història és el llapis, perquè la seva extrema simplicitat i utilitat el fan un objecte bell. Aquesta filosofia impregna també les nou obres dels estudis d'arquitectura catalans i balears que han estat seleccionades per exposar-se al pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, que obre les portes dimecres. Per primer cop en aquesta exposició, l'Institut Ramon Llull ha optat per presentar un pavelló propi per a Catalunya i les Illes, que com ja fa dues edicions ha fet amb la Biennal d'Art veneciana, i també dins dels anomenats Eventi Collaterali.
La proposta expositiva catalanobalear, que han comissariat els arquitectes Jordi Badia i Fèlix Arranz i que es titula Vogadors, se centra en els arquitectes joves que han optat per una arquitectura de factura senzilla, respectuosa amb el seu entorn i que s'allunya del formalisme banal i la frivolitat. És una tendència que, segons Badia i Arranz, entronca amb tota una tradició històrica de l'arquitectura catalana però també amb el panorama actual internacional.
Canvi de sensibilitat
Per Jordi Badia, aquesta tendència arquitectònica, que utilitza materials com ara el totxo, la fusta i la pedra, és el senyal d'“un canvi total de sensibilitat”. “El món està canviant de manera radical i no només és un tema d'economia. És cert que aquests arquitectes, amb la crisi, fan obres més sostenibles, però no només és per qüestions econòmiques, és per un canvi de mentalitat”, diu.
L'enfocament va més enllà de plantejaments ecològics i de sostenibilitat i també implica una certa actitud ètica. “Jo defineixo aquesta manera de fer com a arquitectura de les persones; el seu objectiu no és ser bonica, sinó ser agradable i útil, però precisament per això acaba sent bonica”, explica Badia. Es tracta, doncs, d'una arquitectura assenyada i sense estridències, que acaba contrastant amb un tipus d'arquitectura que hem vist molt en els darrers anys també “més tancada en ella mateixa i que cerca un ideal de bellesa per si mateix”. En contraposició amb aquests monuments més grandiloqüents, l'arquitectura d'aquests joves arquitectes busca fugir dels excessos, però “això no vol dir que no sigui innovadora”.
Remodelació a Girona
La tria de les nou obres que han fet Jordi Badia i Fèlix Arranz il·lustra perfectament aquesta filosofia. La Casa Collage de Girona, per exemple, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro, és una remodelació d'una antiga casa del barri del Call, en el qual el respecte cap a l'arquitectura original és molt gran i els elements moderns afegits, com ara unes peces ceràmiques molt simples, estan absolutament integrats a la pedra originària. Precisament aquesta casa va ser guardonada amb una menció especial a la millor arquitectura emergent dins dels premis d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea 2011.
Una altra casa particular, al poble de Bunyola, a Mallorca, de Francisco Cifuentes, utilitza materials molt senzills –termoargila, formigó i fusta de pi– i s'adapta a un territori gens fàcil i de difícil accés. En el cas d'una casa per a tres germanes, a Múrcia, els arquitectes Jaume Blancafort i Patricia Reus han dissenyat un edifici, revestit amb fusta de pi tractat, que es “fon amb el paisatge circumdant, una vall de vinyes i oliveres”.
Una important remodelació per a un espai teatral barceloní, La Seca, també s'exposarà a Venècia. En un edifici amb modificacions constants des del segle XIII, aquest treball de l'osonenca Meritxell Inaraja manté totes les intervencions històriques i hi afegeix una part contemporània.
Núria Salvadó i David Tapias, amb la seva llar d'infants a Pratdip, han creat una convivència perfecta entre el nou edifici i les granges adjacents, amb una gran economia de recursos i amb obra vista. A la població tarragonina de Jesús, Olga Felip i Josep Camps van dissenyar una piscina coberta on els límits entre l'exterior i l'interior es difuminen, només amb formigó i una façana a base de perfils metàl·lics. En canvi, David Sebastian i Gerard Puig han construït un edifici per franges que es pot adaptar a qualsevol tipus de canvi dins i fora en la nova escola d'art i disseny d'Amposta.
A Palma hi ha dos dels projectes que es mostraran a Venècia. L'ampliació de l'institut Josep Sureda, d'Aina Salvà i Alberto Sánchez, que incorpora un senzill sistema de gelosies, així com la urbanització de l'espai exterior de la fàbrica de Can Ribas i el nou carrer Brotad dins del projecte d'ordenació del recinte industrial de la Soledat, que ha portat a terme Jaime J. Ferrer.
La mostra dels nou projectes, amb maquetes i fotografies, anirà acompanyada també de dos comentaris cadascun d'un arquitecte català i d'un arquitecte internacional.
Antecedents i context
A l'entrada del pavelló el visitant es trobarà amb un pròleg amb obres de 150 arquitectes vius, des de la generació d'Oriol Bohigas, que han treballat seguint aquesta manera de fer. En l'epíleg, també s'exposen una vintena d'obres que, segons Jordi Badia, han pogut influir en l'obra dels joves arquitectes exposats com ara Jujol, Coderch, Enric Miralles i Josep-Lluís Mateo. “Així es demostra que aquesta tendència no neix de zero”, afegeix Badia.
En l'actual context de crisi econòmica, que ha afectat de manera brutal els estudis d'arquitectura, l'exposició al pavelló català a Venècia pot ser una bona promoció internacional per als joves arquitectes catalans i balears, assegura Jordi Badia. De fet, la gran majoria d'arquitectes d'aquí ja estan treballant fora des de fa anys.
Nou pavelló
L'arquitectura de totxo i fusta de moltes de les obres que es presentaran no desentonarà gens ni mica amb l'arquitectura naval veneciana. És precisament en un exemple d'aquest tipus de construcció senzilla on s'ubica el nou pavelló de Catalunya i les Illes, a l'illa de San Pietro, a pocs metres del rovell de l'ou dels esdeveniments centrals de la Biennal, els Giardini i l'Arsenale.
D'aquesta manera, el pavelló abandona el barri del Dorsoduro, que ha estat la seu del pavelló del Ramon Llull en les dues biennals d'art anteriors. Es preveu que aquest espai sigui també l'escenari del pavelló català durant la Biennal d'Art del 2013.
La Fundació El Bulli i uns olotins per partida triple
El pes de l'arquitectura catalana es deixa sentir tradicionalment a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. A part de la novetat del pavelló de l'Institut Ramon Llull, enguany tres estudis catalans exposen al pavelló espanyol. Comissariada per Débora Mesa i Antón García-Abril, l'exposició del pavelló espanyol, titulada Spainlab, reivindica la importància dels processos d'investigació en arquitectura. Set estudis han estat seleccionats per a l'exposició, tres dels quals són catalans. El figuerenc Enric Ruiz-Geli exposarà el seu projecte per a la Fundació El Bulli al cap de Creus, presentant en primícia una maqueta a escala 1:50 del projecte. Segons Ruiz-Geli, aquest projecte representa “una arquitectura de partícules”. Per la seva banda, l'estudi olotí RCR, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, tenen presència triple en la biennal. Al pavelló espanyol exhibeixen l'atmosfera de la seva seu a Olot, amb la pretensió de mostrar el seu univers creatiu “per poder reflexionar a l'entorn del tema comú de la innovació”. RCR també participa amb diverses maquetes a l'exposició central de la Biennal, Territoris comuns, que comissaria David Chipperfield, així com en el pavelló català.
L'altre arquitecte d'aquí que participa al pavelló espanyol és el valencià Vicent Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona i gerent d'Hàbitat Urbà. Precisament el nou urbanisme de la ciutat és el que Guallart presentarà a Venècia.
En la Biennal serà possible també veure l'obra de Josep Lluís Mateo, en l'exposició col·lectiva Rastres de segles & Passos futurs, al Palazzo Bambo.