cultura

«El noucentisme és el gran oblidat de l'art català modern»

L'estudi a fons de l'obra de l'arquitecte gironí ha portat Falgàs a reivindicar un moviment entre la modernitat i la tradició que a principi del segle XX va fer aportacions cabdals per a l'avenç del país

És fill de la Tallada d'Empordà, amb recor­re­gut pro­fes­si­o­nal a la Fun­dació Gala-Dalí de Figue­res, al Museu d'Art de Cle­ve­land (Ohio, EUA) i a la Fun­dació Rafael Masó com a direc­tor res­pon­sa­ble de la recon­versió de l'emblemàtic edi­fici del car­rer de les Balles­te­ries en casa museu per a gaudi dels visi­tants. Jordi Falgàs, roda el món, recorda la seva experiència ame­ri­cana, i en con­cret l'expo­sició Bar­ce­lona & Moder­nity (Cle­ve­land i Nova York, 2007), de la qual va ser comis­sari, com el prin­ci­pal deto­nant de la presa de consciència d'un molt injust i injus­ti­fi­cat menys­te­ni­ment: el que pateix el movi­ment nou­cen­tista dins de la història de l'art modern català. I té raó, sobre­tot si ho com­pa­rem amb la com­petència que li fa el moder­nisme, que ha tras­pas­sat fron­te­res i ha esde­vin­gut un dels més potents reclams del turisme cul­tu­ral al nos­tre país.

El nou­cen­tisme té certa mala premsa?
Sí, sobre­tot en l'àmbit intern. Pot­ser molta gent no s'hi acosta perquè hi veu només el seu com­po­nent con­ser­va­dor i tra­di­ci­o­na­lista, la qual cosa repre­senta un impor­tant pre­ju­dici. I a fora, el pro­blema és bàsica­ment de des­co­nei­xe­ment.
Vostè és autor d'una tesi sobre el nou­cen­tisme i l'obra de Rafael Masó, lle­gida a la Uni­ver­si­tat de Wis­con­sin el 2011. Creu que ha obert camí en la des­co­berta d'aquest cor­rent artístic?
Això se'm fa difícil de valo­rar, però és cert que la meva tesi és la pri­mera que es dedica a Masó fora de Cata­lu­nya. Als Estats Units vaig tenir la sort de tre­ba­llar amb pro­fes­sors molt com­pe­tents que em van aju­dar a enten­dre l'interès que podia tenir un movi­ment local i apa­rent­ment tan poc modern com el nou­cen­tisme; no sé si hau­ria acon­se­guit des­co­brir-ho d'aquí estant, jo que m'havia ini­ciat amb Dalí, un dels més cèlebres repre­sen­tants de l'avant­guarda! En tot cas, el nou­cen­tisme és el gran obli­dat de l'art català modern mal­grat haver-ne escrit un dels capítols essen­ci­als.
Com expli­ca­ria la seva apor­tació? Què l'atrau en espe­cial?
M'entu­si­asma l'opor­tu­ni­tat que ofe­reix de revi­sar la pròpia his­to­ri­o­gra­fia de l'art i des­mun­tar clixés. Al nou­cen­tisme se li han atribuït valors retrògrads i se l'ha arra­co­nat. És un error, una inter­pre­tació par­cial i dis­tor­si­o­nada. En el nou­cen­tisme i en l'obra de Masó hi ha ingre­di­ents que for­men part de la moder­ni­tat.
Per exem­ple?
Doncs la mirada cap a Europa i l'intent de fer avançar el país. Els Masó, Car­ner, D'Ors, tot el con­junt d'intel·lec­tu­als i artis­tes, són gent culta i viat­jada, que van i vénen de París, Munic, Berlín, Lon­dres, i es nodrei­xen d'ele­ments nous i els incor­po­ren a la seva obra i a la seva forma de vida. No són avant­guar­dis­tes ni tren­ca­dors en cap sen­tit, sinó que bus­quen un equi­li­bri entre la moder­ni­tat i la tra­dició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.