Una revenja poc subtil

M'atre­veixo a dir sense recança que Pep Tosar, mallorquí, no és només un dels grans actors dels Països Cata­lans, sinó un dels seus més nota­bles homes de tea­tre. Sen­si­ble i ima­gi­na­tiu, Tosar ho ha demos­trat amb mera­ve­llo­sos espec­ta­cles íntims i poètics, com ara les seves apro­xi­ma­ci­ons al món de Blai Bonet, Damià Huguet i Gui­llem d'Efak, o la seva ino­bli­da­ble recre­ació de l'Iva­nov de Txèkhov. Fa nou anys, quan col·labo­rava amb Xicu Masó, va ser el dimoni a El mes­tre i Mar­ga­rita en un espec­ta­cle pre­sen­tat dins del Grec que, amb molt poques repre­sen­ta­ci­ons, va crear el desig del seu retorn. Ara, Tosar ha assu­mit el repte, però inten­tant trans­por­tar l'espe­rit de la fantàstica novel·la de Bulgàkov, en què el dia­ble tras­balsa el Mos­cou soviètic dels anys trenta del segle pas­sat, a la Bar­ce­lona actual per remar­car que la ciu­tat s'ha venut al turisme i que el món cul­tu­ral, domi­nat per un nucli de ges­tors i de dra­ma­turgs esta­blerts, s'ha cor­rom­put amb el con­for­misme i la comer­ci­a­li­tat.

Pre­sen­tat en una única funció a Tem­po­rada Alta, aquest nou mun­tatge a propòsit d'El mes­tre i Mar­ga­rita, en què l'actor i direc­tor mallorquí es reserva el paper del “mes­tre” com a dipo­si­tari d'un ideal artístic, es revela com una mena de revenja (o de memo­rial de greu­ges) de Pep Tosar amb el món del tea­tre bar­ce­loní, del qual es deu sen­tir al marge com un reducte incor­rup­ti­ble. Tosar, par­lant més ell mateix que el “mes­tre”, juga de manera explícita amb els noms (el del dra­ma­turg Sergi Cam­pa­ner, direc­tor del CNT en lloc del TNC, remet al de Sergi Bel­bel, per allò que cam­pana en anglès és, ai, bell) i les referències volent fer un tea­tre crític i indòmit. Que el tea­tre es com­pro­meti i toqui els nas­sos és desit­ja­ble i neces­sari, però, en aquest cas, Tosar a vega­des sem­bla obli­dar-se de fer tea­tre, tot i que en sap molt. Poc sub­til i un pèl des­tra­ler, l'espec­ta­cle no pren volada tenint, a més, el llast d'una inter­pre­tació molt desi­gual. Llàstima.