Pintura davant del mar

La gale­ria Àgora 3 de Sit­ges és tota una referència en la vida cul­tu­ral i artística de la vila. La sala, que gau­deix d'una posició pri­vi­le­gi­ada al pas­seig marítim sit­getà, és ara com ara l'única gale­ria comer­cial d'art agre­mi­ada de la loca­li­tat però el més interes­sant és que el 2012 ha com­plert, com aquell que no diu, 40 anys. Tota una pro­esa. La seva pro­pietària, Àngels Andreu, afirma que han aguan­tat “totes les tem­pes­tes”. I té la intenció de con­ti­nuar aguan­tant-les, moguda per un amor a l'art que impregna tota la seva vida. A la seva cèntrica casa de Bar­ce­lona, viu envol­tada de pin­tu­res i escul­tu­res dels artis­tes amics que han com­par­tit l'aven­tura d'Àgora 3 des del 1972.

D'ençà que Rusiñol va deci­dir esta­blir-se a Sit­ges a finals del segle XIX amb la seva col·lecció d'art i les fantàsti­ques Fes­tes Moder­nis­tes, la vila ha estat sem­pre vin­cu­lada a l'art. Molts artis­tes hi han tin­gut la seva residència. Andreu, que també hi té casa, tenia entre els seus millors amics a Sit­ges artis­tes com ara la pare­lla de pin­tors Emili Grau Sala i Ánge­les San­tos, el seu fill Julià Grau-San­tos, i Pere Pruna: “Tots estàvem a Sit­ges i vaig pen­sar que obrir una gale­ria era una bona manera de donar-los visi­bi­li­tat; a més, a Sit­ges hi fal­tava una gale­ria pro­fes­si­o­nal.” La línia d'Àgora 3 es va asso­ciar de seguida a la figu­ració, “perquè era el que feien aquests artis­tes”, però la gale­ria ha expo­sat també abs­tracció. Andreu no vol dei­xar d'esmen­tar l'ajut que va rebre en l'arren­cada de la gale­ria de la vete­rana sala Parés. Altres artis­tes que han expo­sat regu­lar­ment a Àgora 3 són Subi­rachs, Frank Jen­sen, Núria Gui­no­vart i M. Dolors Rubió.

Situ­ada pràcti­ca­ment davant del mar, en un lloc pri­vi­le­giat, la gale­ria ha cele­brat en els últims mesos el seu 40è ani­ver­sari amb diver­ses acti­vi­tats. Andreu reco­neix les difi­cul­tats del pre­sent però, “com això és voca­ci­o­nal, es tracta de tirar enda­vant i estar al cos­tat dels pin­tors”. Part del negoci passa pel mer­cat inter­na­ci­o­nal i en aquests moments la gale­ria té inter­can­vis comer­ci­als amb els EUA i la Gran Bre­ta­nya. Lamenta, però, que la poca unió entre els gale­ris­tes cata­lans hagi impe­dit una bona fira d'art a Bar­ce­lona i advoca per recu­pe­rar la fira del dibuix que a mit­jan anys setanta va cele­brar tres edi­ci­ons a la ram­bla de Cata­lu­nya.