El gran Tomàs Garcés

Galàxia Guten­berg / Cer­cle de Lec­tors, sota la direcció de Joan Tar­rida, ha tin­gut l'encer­tada idea d'ampliar la nòmina de la seva excel·lent col·lecció d'obres com­ple­tes d'autors cata­lans per incloure Tomàs Garcés al cos­tat de Josep Palau i Fabre i Joan Sal­vat-Papas­seit. L'edició ha anat a cura del rigorós i exhaus­tiu espe­ci­a­lista Valentí Soler i Noguera, consta de 1.538 pàgines i aplega tota la pro­ducció poètica (ori­gi­nal i traduïda), memo­rialística, crítica i assagística de Garcés, seguida d'una gene­rosa mos­tra del seu peri­o­disme cul­tu­ral.

Aquesta nova obra com­pleta supera i arra­cona totes les edi­ci­ons ante­ri­ors com­pi­la­do­res. A més, es tracta d'una edició valenta perquè par­teix d'una pre­missa ini­cial arris­cada: Tomàs Garcés mereix un lloc des­ta­cat a la pri­mera fila del cànon de la poe­sia cata­lana del segle XX. Fins ara Tomàs Garcés ha estat víctima del feno­men que el 1919 T. S. Eliot va qua­li­fi­car d'ama­bi­li­tat letal, és a dir, una accep­tació gene­ral des­mo­ti­va­dora i neu­tra­lit­za­dora. El nom de Garcés ha estat i és molt pre­sent, però la qua­li­tat d'aquesta presència és de tan baixa tem­pe­ra­tura que no con­vida a endin­sar-se a la seva obra.

Aquesta esplèndida Obra com­pleta és, en pri­mera instància, una llança tren­cada a favor de l'excel·lència artística de l'obra de Garcés. En segon lloc, el nodrit volum és una invi­tació pràcti­ca­ment irre­sis­ti­ble per lle­gir, tal com toca, la pro­ducció de Garcés de manera trans­ver­sal. El resul­tat de la pro­posta de lec­tura és doble.

Per una banda, els lec­tors s'hau­ran de ren­dir per la qua­li­tat humana, intel·lec­tual i estètica de l'obra de Garcés. Es farà evi­dent el seu domini impe­ca­ble de la llen­gua i la forma, la sofis­ti­cació cul­tu­ra­lista del seu bon gust, la pro­fun­di­tat i sub­ti­lesa del seu pen­sa­ment, la inde­pendència i abast del seu dis­curs crític, l'ambició i sen­si­bi­li­tat del seu ide­ari religiós, social i polític...

I, en segon terme, els lec­tors s'ado­na­ran de la insòlita uni­tat i coherència de l'obra. El nucli cre­a­tiu és la poe­sia, però l'impuls líric de Garcés no s'esgota amb el vers, sinó que es des­borda, de manera natu­ral, cap a la prosa poètica, el poema en prosa, la tra­ducció de poe­sia, el die­tari líric, l'assaig sobre poe­sia o la res­se­nya i el comen­tari periodístic de poe­sia. Tot està per­fec­ta­ment tra­vat i tots els gèneres s'ali­men­ten entre si.

A par­tir d'ara hem de repen­sar Garcés, però en gran.