Art entre les aules

Una gran escul­tura de bronze en pàtina blanca que repre­senta l'Alícia de Lewis Car­roll domina el gran vestíbul de l'edi­fici cen­tral de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB). És una obra de Kiki Smith, que dóna la ben­vin­guda a qual­se­vol que vul­gui entrar a l'edi­fici i anar des­co­brint les obres d'art con­tem­po­rani que s'expo­sen entre les aules i des­pat­xos del recinte de la plaça Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Es tracta d'una expo­sició de sis obres de vide­o­art i dues d'escul­tura, pro­vi­nents de la col·lecció d'art con­tem­po­rani de la Fun­dació Sorigué de Lleida i totes data­des a par­tir del 2000.

La mos­tra, fruit d'un con­veni de col·labo­ració entre la UB i la fun­dació llei­da­tana, con­vida l'espec­ta­dor a anar des­co­brint les obres d'art en un espai eclèctic estètica­ment i del segle XIX, com és el de l'edi­fici històric d'Elies Rogent de la Uni­ver­si­tat, i veure com aques­tes peces dia­lo­guen en aquest con­text. Però, a més, les obres selec­ci­o­na­des són d'una gran qua­li­tat, tal com apunta la doc­tora d'història de l'art de la UB Lour­des Cir­lot, que ha par­ti­ci­pat en la selecció de les peces i els llocs on s'han ins­tal·lat. “Hem tre­ba­llat de manera molt espe­cial la con­fron­tació i con­ju­gació entre les obres i els espais”, asse­gura Cir­lot.

La referència a l'Alícia de Car­roll en l'obra de Kiki Smith “ens obre la porta pre­ci­sa­ment a un món mera­vellós, com és el món de l'art”. Des del vestíbul, el recor­re­gut con­ti­nua cap a la pri­mera planta de l'edi­fici a través de la impo­nent escala, al cap­da­munt de la qual s'ha ins­tal·lat el vídeo de Bill Viola El retorn (2007), en què el mes­tre del vide­o­art tracta el tema de la resur­recció dels morts a través d'un per­so­natge que retorna a la vida i s'acosta a l'espec­ta­dor a través d'una cor­tina d'aigua. Pre­ci­sa­ment la Fun­dació Sorigué acaba d'adqui­rir una altra gran obra del nord-ame­ricà: Oceà sense vora, i els drets euro­peus de la peça. Una mica més enllà, a l'Aula Magna, es pro­jecta un vídeo del sud-africà William Ken­tridge, titu­lat Viatge a la Lluna, que home­natja Geor­ges Méliès “amb una estètica dadà i sur­re­a­lista i amb objec­tes que fan referència a l'art del pas­sat”. Ben dife­rent és l'efecte que pro­du­eix el vídeo Civi­lit­zació (2008), de Marco Bram­vi­lla, que amb el seu bar­ro­quisme estètic, ela­bo­rat a par­tir de petits frag­ments de pel·lícules de tots els temps, con­viu amb les pin­tu­res de gènere històric del para­nimf.

Al claus­tre cobert de la pri­mera planta i enmig del pas­sadís s'ha ins­tal·lat una escul­tura de l'artista britànic Leo­nard McComb, un home dau­rat que sem­bla fer un pas al front, cap al futur. El visi­tant gai­rebé es topa amb aquesta obra. En canvi, les dues obres de la russa Marina Ale­xe­eva gai­rebé s'han d'anar a bus­car expres­sa­ment al fons de la bibli­o­teca. Són dues peti­tes cai­xes que ama­guen pro­jec­ci­ons hologràfiques amb esce­nes que suc­ce­ei­xen en una presó i una sauna.