Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

L'amor com a deure

El cinema de Ter­rence Malick sem­bla estar en una mena de car­reró estrany. El direc­tor hermètic i mis­teriós s'ha con­ver­tit en un cine­asta més prolífic, que ha tro­bat una fórmula que li per­met pro­po­sar un cert adoc­tri­na­ment religiós que mos­tra una visió pro­fun­da­ment con­ser­va­dora de l'ésser humà. To the won­der es pre­senta com a la con­ti­nu­ació d'una fórmula explo­rada a El árbol de la vida, des­pu­llada de la seva ambició còsmica. Aquest cop, no es tracta tant de pre­gun­tar-se qui som, què fem i d'on venim, sinó de veure com l'amor esta­bleix rela­ci­ons entre els homes i la divi­ni­tat. Tot això, expo­sat amb monòlegs inte­ri­ors, un acu­rat tre­ball de foto­gra­fia i un intent de recrear una estètica lla­mi­nera que avança ine­xo­ra­ble­ment cap a la con­questa del kitsch.

To the won­der plan­teja l'amor des de tres pers­pec­ti­ves dife­rents. En pri­mer lloc con­fronta les rela­ci­ons incer­tes entre l'amor en pare­lla i l'amor cap a Déu. L'amor és un camí cap a la per­fecció que esta­bleix llaços sagrats, per que l'amor entre dos éssers s'acosta a l'amor cap a Déu. Con­fronta l'amor que Déu té cap el món i l'amor que les cri­a­tu­res sen­ten cap al cre­a­dor. Déu és posa de mani­fest a través de la natura i del camí cap al retro­ba­ment amb el que és sagrat. Final­ment, ens parla de l'amor com un acte de sacri­fici i de cari­tat. El pare Quin­tana –inter­pre­tat per Javier Bar­dem– ho deixa clar en un moment del film: “L'amor no és un sen­ti­ment, sinó un deure.” La frase defi­neix per­fec­ta­ment el to d'una pel·lícula en què el matri­moni és vist com un vin­cle etern. De fet, el film explica la història d'un amor que busca la puresa, però que està amenaçat per l'existència d'un amor previ –la noia té una filla d'un altre amant– i per dues rela­ci­ons adúlte­res –ell viurà una història d'amor durant l'absència d'ella, i ella viurà una història amb un home que sem­bla venir de l'infern.

Malick té la intenció d'adoc­tri­nar

El trans­cen­den­ta­lisme con­ti­nua mani­fes­tant-se a través de la natura, evo­cada pel per­so­natge que inter­preta Ben Affleck, que tre­ba­lla per rege­ne­rar una terra con­ta­mi­nada. To the won­der, però, fa més explícit el pen­sa­ment religiós i el seu interès per l'adoc­tri­na­ment. La idea d'amor que defensa Malick no està allu­nyada de la puresa cap a la vida que defen­sen deter­mi­nats sec­tors de l'Església quan s'opo­sen als anti­con­cep­tius, l'avor­ta­ment o el matri­moni homo­se­xual.

To the won­der és, a més, un film erràtic. Malick con­ti­nua fil­mant camps de blat i mans que s'alcen a con­tra­llum cap el cel. Al tram final l'estètica publi­citària, mar­cada per la presència d'uns actors que sem­blen models, con­trasta amb la visió del món com a infern. El capellà s'endinsa en el món real i filma cos­sos malalts i pre­so­ners con­dem­nats a l'infern en vida. El trac­ta­ment que fa de la pobresa cau en l'abjecció. Dar­rere les pro­cla­mes fal­sa­ment mora­lis­tes de Malick no hi ha una veri­ta­ble moral de les imat­ges.

To the wonder
Direcció: Terrence Malick Interpretació: Ben Affleck, Olga Kurylenko, Javier Bardem Gènere: Drama País: EUA, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
To the wonder

«To the wonder»

Gènere: Drama romàntic
Direcció: Terrence Malick.
Intèrprets: Rachel McAdams, Ben Affleck, Javier Bardem, Olga Kurylenko.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a