Sempre Fabra

Tres col·loquis inter­na­ci­o­nals sobre la lingüística de Pom­peu Fabra han dei­xat fins ara un ven­tall molt interes­sant de con­tri­bu­ci­ons acadèmiques. L'últim d'aquests col·loquis va tenir lloc a Tar­ra­gona el desem­bre del 2008: fins ara no han sor­tit publi­cats els 44 tex­tos que s'hi van pre­sen­tar. El retard és pot­ser exces­siu, sobre­tot perquè s'havien anun­ciat altres ter­mi­nis.

En qual­se­vol cas, gai­rebé la mei­tat dels arti­cles s'interes­sen per aspec­tes històrics i soci­als, entre els quals des­taco l'estudi excel·lent de Jordi Gine­bra sobre l'acció d'Antoni Rovira i Vir­gili com a mos­tra de la implan­tació social del fabrisme, i també la des­cripció i expli­cació que fa Xavier Rull de les res­se­nyes apa­re­gu­des a la premsa de les pri­me­res obres del mes­tre (1891-1918). La pri­mera part del lli­bre inclou, així mateix, algu­nes inter­ven­ci­ons de la taula rodona dedi­cada a la qua­li­tat lingüística en els mit­jans de comu­ni­cació.

La segona part se cen­tra en aspec­tes gra­ma­ti­cals i la ter­cera, en aspec­tes lexi­cogràfics. Tots els tre­balls són “acadèmica­ment sol­vents”, en parau­les de Miquel Àngel Pra­di­lla, pre­si­dent del col·loqui del 2008 i també edi­tor de l'obra. Reco­mano als lec­tors interes­sats en l'estudi de la lingüística de Pom­peu Fabra –que, afor­tu­na­da­ment, encara n'hi ha força– que no es per­din els dos tre­balls de Joan Costa, en espe­cial el de l'ús de les pre­po­si­ci­ons per i per a, així com l'anàlisi sis­temàtica que fa Imma Creus de les obser­va­ci­ons ortoèpiques de Fabra con­tin­gu­des en les Con­ver­ses filològiques.

En la mateixa línia, Joan Julià-Muné aborda amb gran rigor la fona­men­tació ortològica de Fabra i les apli­ca­ci­ons de Coro­mi­nes. Aquesta va ser una de les ponències estre­lla del col·loqui de fa cinc anys.