Neix el ‘thriller' mediterrani

Molts nous direc­tors cata­lans han debu­tat amb el gènere del thri­ller psi­cològic o el cinema de ter­ror, i des d'avui podem afe­gir a la llista Jesús Mon­llaó (Tar­ra­gona, 1967), que estrena Fill de Caín. “La meva estratègia ha estat no tenir cap estratègia –ens explica en una entre­vista–, sen­zi­lla­ment volia escriure o tro­bar una història que m'impactés. Mai no vaig ima­gi­nar que la meva pri­mera pel·lícula seria un thri­ller, la meva petita fil­mo­gra­fia de curt­me­trat­ges es decanta més aviat cap al drama”. Però va lle­gir la novel·la Que­rido Caín, d'Igna­cio García-Valiño, (2006, Plaza & Janés) i “durant un moment la meva vida va can­viar, molts fona­ments del que jo sóc van tre­mo­lar, i vaig pen­sar que bonic seria que una part del públic la rebi amb la mateixa sen­sació”. El resul­tat d'aquell impacte emo­ci­o­nal és un llarg­me­tratge pro­ta­go­nit­zat per José Coro­nado, Julio Man­ri­que, Maria Molins i el jove David Solans, intèrpret d'un ado­les­cent que és sos­pitós de ser un psicòpata des de la pri­mera escena.

Jesús Mon­llaó defi­neix Fill de Caín com un “thri­ller medi­ter­rani”, perquè “par­ti­cipa d'una idi­o­sincràsia de llum, de psi­co­lo­gia dels per­so­nat­ges...”, i també perquè “és bilingüe, he estat molt curós amb el llen­guatge que es parla en aquest entorn sociològic, aquest català infec­tat de cas­tellà i aquest cas­tellà infec­tat de català”. Una de les claus del pro­jecte va ser engres­car José Coro­nado i la resta d'actors. “Sabíem que l'únic actiu que teníem per pre­sen­tar-nos a la indústria era un guió potent, i vam tenir la sort que José Coro­nado, Julio Man­ri­que i Maria Molins van lle­gir el guió i es van dei­xar empor­tar pel cor­rent emo­ci­o­nal de la pel·lícula, van ser enga­nyats pels arte­fac­tes, van caure per tots els pre­ci­pi­cis on volíem que cai­gues­sin.”