cultura

Retrat d'un rei fugaç

Lluís Miñarro s'acosta a la figura d'Amadeu de Savoia, rei d'Espanya entre el 1871 i el 1874, al llargmetratge ‘Estel fugaç', el seu debut com a director de ficció

“La pel·lícula conté una gran part del meu imaginari estètic”, explica Lluís Miñarro

El pro­duc­tor Lluís Miñarro tenia al calaix des de fa anys un pro­jecte sobre la figura del rei Ama­deu de Savoia. Espe­rava “un moment de calma” per tirar-lo enda­vant, que ha arri­bat amb la crisi i la difi­cul­tat per pro­duir noves pel·lícules. “Aquesta història sem­pre m'ha interes­sat molt, sorprèn aquesta mena de rei llo­gat en una cort euro­pea, que arriba aquí sense tenir ni idea de què és Espa­nya i es pro­posa moder­nit­zar-la”, ens explica en una entre­vista, tot just després d'aca­bar de rodar el film, que porta per títol Estel fugaç.

Anys enrere va pro­po­sar el pro­jecte al mala­gua­nyat Bigas Luna, però el pro­jecte no va cris­tal·lit­zar, i ara és ell mateix qui ha deci­dit posar-se dar­rera la càmera, en el seu debut en la direcció d'un llarg­me­tratge de ficció, després de rea­lit­zar dos docu­men­tals. “Abans tam­poc em con­si­de­rava prou madur per a la ficció –con­fessa–. Em fa l'efecte que hi ha gent que comença a fer coses de manera molt frívola. Jo goso fer ficció perquè he arri­bat a un cert grau de madu­resa, sé com fun­ci­o­nen les coses gràcies a la gent amb qui he tre­ba­llat.”

Estel fugaç és una apro­xi­mació cine­ma­togràfica en clau poètica al breu reg­nat i a la per­so­na­li­tat d'Ama­deu I de Savoia, que va ser rei d'Espa­nya entre el 1871 i el 1874, en un període històric molt con­vuls. Àlex Bren­demühl inter­preta el monarca, en un repar­ti­ment que inclou Bárbara Len­nie, Lola Dueñas, Lorenzo Bal­ducci i Fran­cesc Gar­rido.

Com a pro­duc­tor, Lluís Miñarro sem­pre ha apos­tat pel cinema d'autor, i tot sem­bla indi­car que el seu film també ho serà. “La pel·lícula conté una gran part del meu ima­gi­nari estètic –explica Miñarro–. Hi ha un gran des­co­nei­xe­ment sobre el per­so­natge, i això em per­met la fabu­lació sense dei­xar de ser fidel als fets històrics.” Mos­tra Ama­deu I en la inti­mi­tat, com “un per­so­natge lli­bertí, masó, molt il·lus­trat, amb ganes de reno­var el país”.

Metàfora de l'actu­a­li­tat

El seu fracàs en la moder­nit­zació d'Espa­nya “és una metàfora del moment polític actual, l'única diferència que hi ha entre lla­vors i ara és que no hi ha atemp­tats amb bom­bes al car­rer”. “És un període –afe­geix– de grans can­vis a tot Europa, hi ha el fer­ment de tot el que vindrà després: el Moder­nisme, l'Art Deco... Però aquí vivíem llui­tes inter­nes i una gran ines­ta­bi­li­tat social, era un país ingo­ver­na­ble.”

El guió el sig­nen el mateix Lluís Miñarro i Sergi Bel­bel, que ha col·labo­rat sobre­tot en els diàlegs. La foto­gra­fia ha anat a càrrec de Jimmy Gim­fer­rer (Aita), que fa també una breu inter­venció en el paper del gene­ral Prim. El rodatge s'ha desen­vo­lu­pat a Itàlia, al Cas­tel del Monte (Bari, Apúlia), decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat per la UNESCO, i a Cata­lu­nya (Bar­ce­lona, Vila­nova i la Geltrú i Moià). Lluís Miñarro des­taca que ha diri­git el film “amb tota lli­ber­tat”, i que tot i que ha evi­tat referències evi­dents, s'hi podrà ende­vi­nar la pet­jada de les seves grans influències: Man Ray, Coc­teau, Oli­veira, Buñuel...

Una fugida endavant

La frenètica activitat de Lluís Miñarro, productor d'una trentena de pel·lícules en 16 anys que han passat per prop de 600 festivals, s'ha vist dràsticament reduïda per les retallades de la cultura. “Jo produïa quatre pel·lícules cada any i aquest darrer any n'he produït una i de baix pressupost”, deia fa dos mesos a El Punt Avui. I afegia, referint-se al conjunt del sector: “En un any pot desaparèixer el que ha costat 30 anys aixecar.” Lluny d'arronsar-se, el productor de cineastes com Coixet, Recha, Oliveira o Guerin s'ha llançat ell mateix a dirigir: “Amb un ajut de l'ICEC i amb els meus propis estalvis.” Li han servit per completar el rodatge de la pel·lícula, i ara buscarà més finançament, aquí i a l'estranger, per a la postproducció. En funció del temps que trigui a acabar-la, la presentarà a Berlín, Rotterdam o Canes, festivals que ja ha freqüentat com a productor. “Feia un any i mig que estava parat, estan desmantellant el sector –explica–. Sempre he prioritzat el treball dels altres, però no tenia cap projecte aprovat, i he engegat aquest. He actuat en funció de les meves possibilitats. Ha estat un procés molt enriquidor, fet des de la llibertat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.