D'un temps, d'un país

Vuit anys després d'actuar-hi per pri­mera vegada, Crosby, Stills & Nash, ico­nes d'un temps i un espai en el qual –i des del qual– encara es creia que la música podia can­viar el món, van tor­nar dilluns a Bar­ce­lona. Ho van fer amb més bona forma física que aque­lla nit del 2005 al Poble Espa­nyol (Stills, per exem­ple, ha acon­se­guit reduir sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la panxa) però tan esclaus com sem­pre del seu reper­tori històric: el que s'inclou a Crosby, Stills & Nash (1969), Déjà vu (1970) i, amb un pèl menys d'ímpetu, CSN (1977). Crosby, poc després de pujar a l'esce­nari del Fes­ti­val Jar­dins de Pedral­bes, reve­lava que no poden dei­xar d'escriure cançons i que, durant el con­cert, n'escol­taríem “almenys” tres, però tot i que Exit zero –entre aques­tes tres maries– superava l'apro­vat, ja fa molts anys –mol­tes dècades!– que estem acos­tu­mats a rebre les noves cançons de Crosby, Stills & Nash amb una gran prudència. Era una nit, doncs, per tor­nar a can­tar Carry on, Teach your chil­dren, Almost cut my hair i altres him­nes del somni hippy, de fer-ho con­vençuts que mol­tes d'elles man­te­nen ben encès el seu mis­satge i que cadascú, en defi­ni­tiva, admi­nistrés l'ele­vat fac­tor nostàlgic com millor li con­vingués.

En un reci­tal divi­dit en dues parts que, en total, va aca­bar superant les tres hores, Crosby i Nash van bri­llar amb les seves fili­gra­nes harmòniques (en una deli­cada Guin­ne­vere, molt espe­ci­al­ment), i Stills, més cas­ti­gat en l'aspecte vocal, va recor­dar que, almenys, de la seva gui­tarra en con­ti­nuen sor­tint fra­se­jos d'una gran expres­si­vi­tat (amb Woo­den ships n'hi havia per lle­par-se els dits). Tots tres van admi­nis­trar els egos tot pes­si­gant els seus cançoners en soli­tari (Crosby, amb What are their names; Stills, amb Love the one you're with; Nash, amb Chi­cago i Mili­tary mad­ness) i, després de 23 cançons, van aco­mi­a­dar-se, en comunió amb les pri­me­res files, amb Suite: Judy blue eyes, una peça que, l'any 2005, no vam tenir l'opor­tu­ni­tat d'escol­tar a Montjuïc. El fes­ti­val de Pedral­bes, amb un 93% d'ocu­pació, pro­met doblar el 2014 el nom­bre de con­certs.