cultura

Sinera es fa música

Arenys de Mar es prepara per viure avui el concert del centenari del naixement de Salvador Espriu, un espectacle centrat en la Sinera més mítica i grotesca

Avui Sal­va­dor Espriu com­pli­ria 100 anys i com mana la tra­dició, tindrà una cele­bració d'ani­ver­sari amb majúscu­les. L'espec­ta­cle Perquè un dia torni la cançó a Sinera porta el segell de l'escenògraf Lluís Danés, també are­nyenc i que amb prou fei­nes s'ha recu­pe­rat de les impres­si­ons d'un altre gran mun­tatge propi, el Con­cert per la Lli­ber­tat del Camp Nou. “Jugar a casa sem­pre és un gran repte, però també una gran res­pon­sa­bi­li­tat”, afirma hores abans d'encen­dre els focus, i reco­neix que “em fa molt res­pecte perquè es tracta de posar-nos al ser­vei dela paraula i això fa molt res­pecte”. Danés asse­gura que la pro­posta cul­tu­ral no és un con­cert a l'ús “perquè bar­re­gem tex­tos, sons, imat­ges, ele­ments de circ...”, però defensa que l'esce­nari triat per home­nat­jar el cents anys del poeta “és el millor que podríem tro­bar”.

Arenys de Mar és la població real d'on Espriu va tei­xir per­so­nat­ges i món poètic. “Esta­rem situ­ats a l'epi­cen­tre de Sinera, al cos­tat del mar, en el lloc on nei­xen els rials i sota l'ombra dels Tres Turons, les mun­ta­nyes que han estat tants cops pre­sents en l'obra de l'autor”, apunta el direc­tor de l'espec­ta­cle.

Tot i això, Perquè un dia torni la cançó a Sinera, segons explica Danés, no busca des­ta­car l'Espriu del dis­curs més naci­o­nal i rei­vin­di­ca­tiu, sinó el del llen­guatge gro­tesc, l'ínti­ma­ment lli­gat al seu món de Sinera. “Fins i tot con­vi­dem a l'espec­ta­dor a escol­tar cançons que sonen per pri­mera vegada i que recor­ren la geo­gra­fia del seus mots”, diu. Amb una esce­no­gra­fia molt “medi­terrània” i serà en aquest esce­nari per on des­fi­la­ran noms cone­guts com Maria del Mar Bonet, Marina Ros­sell, Gerard Quin­tana, Mònica Green o Roger Mas, però també la Trin­quis, l'Os Nico­lau o la Laia, éssers que for­men part intrínseca de la Sinera més espri­uana.

L'Arenys de Sinera

“És com una picada d'ullet a la gent d'Arenys de Mar, que no tan sols van conèixer els pro­ta­go­nis­tes dins l'obra del poeta, sinó que van con­viure amb les per­so­nes d'on Espriu en va dis­se­nyar els per­so­nat­ges”, comenta Danés, que afe­geix que el mun­tatge “també és un viatge als anys pas­sats, a la recerca del pecu­liar humor gro­tesc de l'autor”. Danés, que som­riu quan recorda que el Con­cert per la Lli­ber­tat es va allar­gar dues hores més del pre­vist, jura i per­jura que l'espec­ta­cle d'avui “està mil·lime­trat”. “És un pro­ducte pen­sat per a la tele­visió, molt fluid i que enllaça les actu­a­ci­ons una dar­rera de l'altra”, asse­gura. Tot i això, lamenta que hagi tin­gut pocs mesos per enlles­tir-los, mal­grat que la idea ini­cial es va tan­car fa un any.

I què en pensa de l'Any Espriu? “Durant molts anys va ser un poeta maleït, després es va con­ver­tir en la veu naci­o­nal i ara s'ha fet popu­lar. És bo que se'n parli, però no cal emba­far . Ara, ell ens va sal­var els mots i això és impa­ga­ble”, afirma.

‘Amb música ho escoltaries potser millor'

El disc de l'any Espriu, publicat per la discogràfica Picap, ja fa uns quants dies que està a les botigues. Es tracta d'un doble CD anomenat Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor, amb una primera part del qual amb catorze adaptacions del poeta realitzades expressament per a l'ocasió i una segona que recull divuit textos d'Espriu musicats per diversos artistes entre
els anys 1967 i 2010.

En la primera, Toni Xuclà firma la música d'un seguit de versos que canten Dolo Beltrán (Cançó del matí encalmat), Clara Segura (Els meus ulls ja no saben), Mercè Martínez & Jordi Vidal (Et diré sempre la veritat), Gemma Humet (Aquesta pau és meva i A la vora de la mar) i Judit Neddermann (Sentit a la manera de Salvador Espriu), que es complementen amb els que han musicat –i interpretat– Blaumut (I beg your pardon), Lidia Guevara (Ja mai més no podré dormir), Taima Tesao (El meu poble i jo), Raydibaum (Vinc a la nua sequedat de la terra), Núria Tamayo (Prec de Nadal), Pau Alabajos (De vegades és necessari i forçós) i Artur Gaya (Baralla de dos cecs captaires). El segon CD inclou noms com els d'Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Túrnez & Sesé, Òscar Briz, Núria Feliu i Guillermina Motta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.