Els clàssics mai deceben

Vaig lle­gir-lo de menut, en una adap­tació juve­nil. I em va fas­ci­nar l'aven­tura. Vaig tor­nar-hi més tard, en la versió de Maria Antònia Oli­ver, i vaig que­dar enllu­er­nat per les atmos­fe­res dels caus de mari­ners i les visi­ons del mar, pels per­so­nat­ges –Achab, prin­ci­pal­ment– i la prosa rica i àgil, però pro­funda, de Mel­vi­lle. I sobre­tot, vaig que­dar fas­ci­nat per la manera en què retrata com la boge­ria d'un indi­vidu s'acaba enco­ma­nant a tota la tri­pu­lació, que el segueix a ulls clucs cap a la des­trucció. He lle­git pocs lli­bres com Moby Dick, tan diver­tits com pre­ci­sos a l'hora de retra­tar la con­dició humana.