Batusses que ens resulten ‘familiars'

Les pla­nu­res for­ja­ven les per­so­nes que s'hi que­da­ven a viure, i les con­ver­tien en super­vi­vents”, diu el cine­asta John Wells sobre el com­tat d'Osage, el lloc que ha ins­pi­rat l'obra tea­tral Agost i el seu títol ori­gi­nal, August: Osage county. Per adap­tar-la al cinema, Wells ha reu­nit un gra­pat d'actors de pri­meríssim ordre (Meryl Streep, Julia Roberts, Juli­ette Lewis, Sam She­pard, Ewan McGre­gor...) en un casa­lot enmig de les pla­nu­res infi­ni­tes d'Okla­homa, i la pel·lícula se n'ha bene­fi­ciat: els intèrprets ente­nen i trans­me­ten millor l'espe­rit dels per­so­nat­ges, i la posada en escena evita l'excés de tea­tra­li­tat amb esca­pa­des als grans espais oberts. Agost, la pel·lícula, ens arriba amb el llast d'adap­tació de pres­tigi: és un pro­jecte que par­teix d'una obra de gran èxit inter­na­ci­o­nal de públic i crítica. Har­vey Wein­stein en tenia els drets i va deci­dir con­ver­tir-la en una de les seves pel·lícules d'Oscars. Els diàlegs són bri­llants, hi ha un bon gra­pat de per­so­nat­ges pode­ro­sos i plens de mati­sos i té una estruc­tura dramàtica sen­zi­lla, però molt efec­tiva: el pare de la família des­a­pa­reix i la mare, les tres filles i les famílies res­pec­ti­ves es reu­nei­xen en ple agost a casa. Sergi Bel­bel escri­via, arran de la rees­trena d'aquesta obra que va diri­gir al TNC: “Comèdia, drama, farsa i tragèdia es donen la mà indis­so­lu­ble­ment en la gran història de la família Wes­ton, com­posta per les peti­tes històries d'uns per­so­nat­ges ali­e­nats, per­duts, que bus­quen la seva iden­ti­tat i que llui­ten des­es­pe­ra­da­ment per esti­mar i, sobre­tot, per ser esti­mats.”

Wein­stein va evi­tar cine­as­tes de per­so­na­li­tat forta. John Wells s'ha dis­tin­git com a guio­nista i pro­duc­tor de pres­ti­gi­o­ses sèries com Urgen­cias i El ala oeste de la Casa­blanca, i va obte­nir bones crítiques amb el seu llarg­me­tratge de debut, The com­pany men (2010). El res­pecte pel text ori­gi­nal és abso­lut: el seu mateix autor, Tracy Letts, ha escrit el guió, i els diàlegs i l'estruc­tura argu­men­tal no s'allu­nyen gens de l'obra de tea­tre (Labut­xaca ha ree­di­tat Agost en català). John Wells ha fet una posada en escena fun­ci­o­nal, al ser­vei dels actors, que han estat tri­ats amb molt d'encert i ben diri­gits. Meryl Streep està con­tin­guda en un paper que sovint es presta a exces­sos inter­pre­ta­tius –Vio­let té un caràcter fort, està greu­ment malalta i pren tones de fàrmacs–. Julia Roberts mos­tra el seu poten­cial dramàtic, tan des­a­pro­fi­tat en la comèdia romàntica que freqüenta. Totes dues han estat nomi­na­des als Glo­bus d'Or i sonen per als Oscars. Sam She­pard, gran dra­ma­turg nord-ame­ricà que ha influït Tracy Letts, inter­preta Beverly Wes­ton, el patri­arca alcohòlic de la família des­a­pa­re­gut. Juli­ette Lewis és Karen, la ger­mana esbo­jar­rada, i Juli­anne Nic­hol­son (Boardwalk Empire), la ger­mana que ha renun­ciat a una vida pròpia per cui­dar els pares. Ewan McGre­gor, Chris Coo­per, Der­mot Mul­ro­ney i Bene­dict Cum­ber­batch són els par­te­nai­res mas­cu­lins d'una família extrema i dis­fun­ci­o­nal, però amb mem­bres i situ­a­ci­ons que a molts els poden resul­tar fami­li­ars.