Llarga vida als soterranis

Ni bars clan­des­tins del Raval bar­ce­loní ni ate­neus de barri. Aquesta vegada, el rock under­ground a Cata­lu­nya ha sor­git de muni­ci­pis com Man­lleu, Gurb, Vic i Torelló, des d'on uns quants grups –Ohios, Mates Mates, Fur­gu­son, L'Hereu Escampa– i un segell –Famèlic, que en dos anys i mig ja s'ha gua­nyat un gran pres­tigi– han vehi­cu­lat una escena que ja ha donat de si un fes­ti­val quasi lle­gen­dari, l'Hote­ler, i un seguit de dis­cos que cri­den l'atenció molt més enllà de la Plana.

Famèlic, al qual fins i tot el Pri­ma­vera Sound li va dedi­car una nit monogràfica a la sala Apolo, ha mani­fes­tat aquests últims mesos el seu bon estat de forma amb tres nove­tats –el segon disc de L'Hereu Escampa i els pri­mers de Da Souza i Oce­llot– i una molt pecu­liar sèrie de cas­sets a tres euros de grups emer­gents –Llo­ret Sal­vatge, Dofí Malalt, Germà Aire, Roger Guàrdia– als quals només se'ls pot escol­tar fent girar la cinta: ni edi­ci­ons, doncs, en CD o qual­se­vol altre ni band­camps des d'on poder-ne fer un tast.

Llamp de Déu, el disc de L'Hereu Escampa, s'ha fet un lloc en algu­nes llis­tes d'àmbit esta­tal que recu­llen “el millor del 2013”. Cri­den les cançons més que no pas les can­ten i, fa dos anys, amb Con­sol con­dol, ja van fir­mar tot un himne per a tota la moguda de la Plana. Llamp de Déu ha reblat el clau d'un dis­curs urgent, vis­ce­ral i a raig.

Amb el fit­xatge, d'altra banda, d'Oce­llot, llei­da­tans esta­blerts a Bar­ce­lona, Famèlic ha incor­po­rat en el seu ros­ter ja no estric­ta­ment oso­nenc un nom en boca de tot­hom amb interès pel que es mou més enllà dels cir­cuits habi­tu­als del rock. Fan psi­codèlia pura i dura i, tot i que les seves referències més òbvies són anglo­sa­xo­nes (Ani­mal Collec­tive, Apples in Ste­reo), encai­xen també en la tra­dició psi­codèlica del país. Da Souza, final­ment, són mallor­quins i la seva pun­te­ria melòdica, des­tresa amb les gui­tar­res i expe­ri­ments amb enginy ens situen Flors i violència com a un dels grans debuts de l'any pas­sat. Pocs dis­cos, en resum, han des­til·lat els dar­rers mesos tanta fres­cor com aques­tes tres últi­mes entre­gues de Famèlic. Ide­als, tots ells, per a ore­lles inqui­e­tes i atre­vi­des.