Una casa de pagès romana i ostentosa

Els arqueòlegs que han tre­ba­llat dar­re­ra­ment al jaci­ment de la vil·la d'època romana de Vilauba (Camós) van con­fir­mar ahir l'enver­ga­dura de la zona de banys que hi van des­co­brir fa unes set­ma­nes i, ara que dis­po­sen de més infor­mació, fins i tot n'han aug­men­tat les dimen­si­ons: si en un prin­cipi par­la­ven d'uns 130 metres qua­drats, ahir ja havien apu­jat la dada a 150. I si ini­ci­al­ment es deia que es trac­tava pro­ba­ble­ment de les ter­mes rurals més grans de la demar­cació, ahir –últim dia d'aquesta cam­pa­nya– ja s'hi refe­rien amb tota segu­re­tat com uns banys més grans que els de la vil·la de Tossa i com­pa­ra­bles amb els de la Quin­tana, de Cervià de Ter. “Les cases potents solien tenir uns banys, però n'hi havia poques que els tin­gues­sin d'aques­tes dimen­si­ons i qua­li­tat”, van rati­fi­car Pere Cas­ta­nyer (un dels coor­di­na­dors dels tre­balls, jun­ta­ment amb Joa­quim Tre­mo­leda) i Andrea Fer­rer (direc­tora de la recerca). La diferència res­pecte als banys més habi­tu­als en les explo­ta­ci­ons rurals coetànies a aquesta (les ter­mes de Vilauba van estar en ser­vei entre els segles II i III) rau en el fet que a la casa de Camós tenien zona calenta (amb la infra­es­truc­tura que això suposa) en lloc de pis­ci­nes d'aigua freda i prou. Els mate­ri­als usats, a base de tra­vertí molt ben tre­ba­llat, així com les estruc­tu­res, molt ben cons­truïdes, també ali­men­ten la impressió que els pro­pi­e­ta­ris de Vilauba van tenir molt d'interès que les ter­mes fos­sin osten­to­ses, com una mena d'exhi­bició de la seva roma­ni­tat.

Si es com­plei­xen les pre­vi­si­ons, les noves res­tes de Vilauba ja es podran visi­tar l'any que ve.