Modest Prats

Tot i que feia anys que el Modest havia per­dut con­tacte amb el món intel·lec­tual que l'havia acom­pa­nyat des de la joven­tut, el cop per la seva des­a­pa­rició ens ha dei­xat tocats, tant per la pèrdua per­so­nal com per la cate­go­ria cul­tu­ral i cívica del per­so­natge. El Modest havia estat autor, amb Josep Maria Nadal, dels volums monu­men­tals d'Història de la llen­gua cata­lana, i un acti­vista incan­sa­ble en favor de les lli­ber­tats, con­tra la pena de mort i altres cam­pa­nyes que dis­sor­ta­da­ment vam haver d'acti­var no fa pas tants anys. Després del des­ple­ga­ment d'arti­cles que vam fer dilluns en el diari per aco­mi­a­dar-lo, en el suple­ment d'avui us ofe­rim un text extens de Mariàngela Vila­llonga, en què repassa la seva tra­jectòria com a filòleg i escrip­tor de fons. També hem vol­gut tor­nar a posar en paper de diari l'alfa­bet ideològic del Modest, “Rigo­ro­sa­ment lite­ral”, que for­mava part del lli­bre de bibliòfil En defensa de la lle­tra, que va publi­car el mala­gua­nyat Miquel Plana fa més de vint anys i que vaig tenir la sort de pre­sen­tar a Girona acom­pa­nyat del Màrius Serra. El text, que és una joia bar­roca de múlti­ples lec­tu­res, conté el millor del nos­tre mes­tre, el talent i l'eru­dició, l'estil i la pro­xi­mi­tat amb el lec­tor, les pun­tu­a­lit­za­ci­ons i la defensa dels seus mons. Aquest és el capítol final del volum Homi­lies de Medinyà, que es va pre­sen­tar el 2001 gràcies al Xavier Folch, amic i inter­lo­cu­tor del Modest durant anys, i el reproduïm gràcies a l'edi­to­rial Empúries. També volem agrair aquest lli­bre als seus com­panys Salomó Marquès i Josep Maria Fona­lle­ras, que en van tenir cura, en aquells moment en què el mes­tre es començava a per­dre per les lla­cu­nes de la malal­tia. El lli­bre Homi­lies de Medinyà és un repàs biogràfic pels uni­ver­sos de Prats, des dels reli­gi­o­sos i cívics, amb ano­ta­ci­ons fetes durant els dies difícils i exer­ci­cis d'estil com el que pre­sen­tem, fins a d'altres d'emi­nent­ment auto­bi­ogràfics, com els die­ta­ris, on pot expli­car com va ser la seva vida a Medinyà, el con­tacte amb la gent del poble. Hi ha referències impa­ga­bles als seus veïns, dig­nes de Josep Pla o de Mercè Rodo­reda, però ple­nes també d'afecte i sen­tit de la pie­tat.

Esta­ria bé, com a comiat, recu­pe­rar aquest lli­bre on en poc més de dues-cen­tes pàgines va con­den­sar les seves pas­si­ons i refle­xi­ons. És impos­si­ble obli­dar el mossèn.