A mercè dels déus

Escriu Hos­sein Amini que Patri­cia Highs­mith “té la sor­pre­nent faci­li­tat d'il·lumi­nar el que més ens agra­da­ria ama­gar en nosal­tres, sobre­tot la manca de dig­ni­tat en les nos­tres emo­ci­ons i el nos­tre com­por­ta­ment”. Pot­ser per això, i perquè des que va lle­gir la novel·la Las dos caras de enero, no s'ha pogut treure els per­so­nat­ges del cap, el guio­nista de Drive i Blan­ca­neu i la lle­genda del caçador va deci­dir posar-se dar­rere la càmera i diri­gir el seu pri­mer llarg­me­tratge. “Pot­ser vaig reconèixer en mi mateix les nom­bro­ses con­tra­dic­ci­ons i defec­tes dels per­so­nat­ges”, afe­geix el guio­nista i direc­tor. A més de defec­tes per­so­nals incon­fes­sa­bles, l'espec­ta­dor tro­barà punts en comú amb la sèrie de novel·les de Mr. Ripley que Higs­mith va ini­ciar el 1955, nou anys abans de Las dos caras de enero. Mr. Ripley també és un per­so­natge nord-ame­ricà de viatja per Europa i apa­renta pertànyer a una classe social molts esgla­ons per sobre de la seva. El per­so­natge va ser nota­ble­ment inter­pre­tat al cinema per Matt Damon (1999) i John Malko­vich (2002), en films diri­gits per Ant­hony Ming­he­lla i Lili­ana Cavani, res­pec­ti­va­ment.

John Malko­vich apa­reix en un altre refe­rent lite­rari i cine­ma­togràfic de Las dos caras de enero: El cielo pro­tec­tor, escrit el 1949 per Paul Bow­les i adap­tat al cinema el 1990 per Ber­nardo Ber­to­lucci. Tant Bow­les com Highs­mith van crear un tri­an­gle for­mat per nord-ame­ri­cans viat­jant en un país exòtic, en un peri­ple que revela pro­gres­si­va­ment pas­si­ons des­truc­ti­ves incon­tro­la­bles .

L'Acròpolis posa en con­tacte, al prin­cipi de Las dos caras de enero, els tres pro­ta­go­nis­tes de la història. Oscar Isaac, cone­gut pel seu paper de can­tant country a A propósito de Llewyn Davis, inter­preta Rydal, un nord-ame­ricà que parla grec i es dedica a fer de guia i esta­far turis­tes. Viggo Mor­ten­sen (El senyor dels anells, Pro­me­ses de l'est) i Kirs­ten Dunst (Melan­co­lia, Spi­der-Man) inter­pre­ten Ches­ter i Colette McFar­land, un matri­moni de mili­o­na­ris nord-ame­ri­cans que viat­gen per Europa. En veure's, sen­ten una atracció mútua inex­pli­ca­ble i comen­cen a veure's. Rydal se sent fas­ci­nat per la bellesa de Collette i pels diners i la sofis­ti­cació de la pare­lla, però aviat des­co­brirà que rere les apa­ren­ces s'ama­guen fos­cos secrets en els quals també es veu embo­li­cat. Com en una tragèdia grega, com a les històries mitològiques que explica Oscar Isaac als turis­tes, són per­so­nat­ges a mercè dels déus, que es rebel·len i llui­ten con­tra el seu destí tràgic. “El cinema explora sovint el cos­tat més fosc de l'ésser humà –escriu Hos­sein Amini sobre aquesta pro­ducció–, però poques vega­des s'inclina cap al seu cos­tat més feble, i és exac­ta­ment el que em va fas­ci­nar del lli­bre.” El cine­asta acon­se­gueix tras­lla­dar amb encert la història i els per­so­nat­ges a la pan­ta­lla gran, en una pro­ducció de tall clàssic que ha obtin­gut crítiques excel·lents als Estats Units.