Una reina sense ‘z'

Ja fa una set­mana que la prin­cesa d'Astúries, Leti­zia Ortiz Roca­so­lano, és la reina Letícia. A hores d'ara ja poques vega­des es recor­darà el seu nom de sol­tera, amb aquesta z que tan estra­nya se'ns va fer, almenys als cata­lans, quan es va des­ta­par que era la pare­lla del lla­vors príncep Felip. Segons la tra­dició, als reis i les rei­nes, i als prínceps i les prin­ce­ses, se'ls cata­la­nitza el nom. És a dir, en el cas de la nova reina, el nom perd la z a favor de la c i incor­pora l'accent en ser un mot esdrúixol.

En molt pocs casos es cata­la­nitza els noms de per­sona, perquè com a norma gene­ral es manté la forma ori­gi­nal (i si no recor­din com va haver de llui­tar per les Espa­nyes en Carod perquè li res­pec­tes­sin el nom de Josep-Lluís). Per tant, els antropònims s'han d'escriure en la llen­gua ori­ginària (Pablo Picasso, Barack Obama, François Hollande) i nomes en comp­tats casos es can­via la forma.

A banda del nom dels reis (la reina Isa­bel II d'Angla­terra, el rei Joan Car­les I) i de les dinas­ties (Borbó, Plan­ta­ge­net, Habs­burg, Savoia), es tra­du­ei­xen al català els papes –el papa Joan Pau II, el papa Benet XVI o el papa Fran­cesc I–, els sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Fran­cesc d'Assís), els patri­ar­ques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I) i els noms de per­so­nat­ges històrics (reals o lite­ra­ris) i mitològics. Així, s'escri­uen cata­la­nit­zats: Ale­xan­dre el Gran, Juli Cèsar, Aristòtil, Gali­leu, sant Joan de la Creu, Miquel Àngel, Maquia­vel, el Qui­xot, la Ven­ta­focs, Blan­ca­neu i un llarg etcètera.