Vint de vint-i-cinc

Abans que Núria Puyu­elo i un ser­vi­dor ens avinguéssim a repar­tir-nos els Etcètera (del llatí et cetera ‘i les coses res­tants'), la Núria ja feia un any que lide­rava la secció. El seu pri­mer arti­cle, en el suple­ment Cul­tura, va ser el setem­bre del 2012. Cada set­mana un arti­cle de/sobre llen­gua: no és poca cosa, sobre­tot quan t'ado­nes de la perícia que els lec­tors de la columna t'exi­gei­xen en un text que, com a autor, sem­pre vol­dries atrac­tiu. Jo no conei­xia la meva coar­ti­cu­lista però lle­gia els seus Etcètera, i un dia em va agra­dar tro­bar-la en un congrés. “Tu ets l'hereva!”, vaig fer jo entu­si­as­mat. Ella em va dir “Par­lem-ne” i va som­riure.

Els Par­lem-ne de l'enyo­rat Joan Solà han ocu­pat 20 dels 25 anys del suple­ment, del 2 de març del 1991 al 21 d'octu­bre del 2010 (pri­mer els dis­sab­tes, després els diu­men­ges, més tard els dijous, etcètera).

Són més de 800 arti­cles, tots afi­nadíssims. Solà s'hi ha mos­trat de mol­tes mane­res. El peri­o­dista que informa: “Els pas­sats dies [tal i tal] hi va haver unes Jor­na­des a Banyo­les que van ser rodo­nes.” El crític que observa: “No és igual A París jo no m'hi banyava que A París jo no em banyava.” El filòleg que mos­tra: “Ver­da­guer va fer del català una robusta llen­gua literària: «Mun­ta­nyes rega­la­des / són les de Canigó; / elles tot l'any flo­rei­xen, / pri­ma­vera i tar­dor.»” L'home que s'enfu­risma: “No, no cal que siguem els millors (ni tam­poc els pit­jors a l'hora d'insul­tar).” El ciu­tadà que lloa: “Dei­xin-me retre home­natge a una de les per­so­nes que han fet més per aquesta llen­gua nos­tra [Joa­quim M. Puyal].” L'inves­ti­ga­dor que busca: “Avui els ofe­reixo una altra sèrie de cons­truc­ci­ons que també he sotmès a la intuïció d'una tren­tena de pro­fes­si­o­nals.” El savi que escolta: “El senyor Robert Navarro em pre­gunta si és cor­recte de dir «Són les vuit en punt» o si és un calc del cas­tellà.” Pel que es veu, i tots sabem, Joan Solà és la pedra angu­lar de l'arti­cu­lisme lingüístic; i pel que sé, però no se sap gaire, David Cas­ti­llo i Lluís Llort van fit­xar i rete­nir el talent de Solà en aquest suple­ment durant vint anys. Aviat és dit.