Rascador?

Aquesta set­mana, com la major part de set­ma­nes de la meva vida, he des­co­bert una paraula nova. Ras­ca­dor. Un mot trans­pa­rent que el DIEC defi­neix en pri­mera instància amb un genèric “ins­tru­ment per a ras­car” i després en deta­lla un munt d'usos més específics en àmbits com el dels pica­pe­drers, els llau­ners o els escura-xeme­ne­ies. Dilluns a Artés, al Bages, vaig des­co­brir que els arte­sencs la fan ser­vir per desig­nar l'estri de fer punta al lla­pis. El que jo sem­pre n'he dit maqui­neta, en un pro­digi d'impre­cisió. Aquest estri humil, tan pre­sent a les esco­les encara ara en plena era digi­tal, rep noms ben diver­sos. A banda de ras­ca­dor, en els últims cinc anys d'exer­cici dia­lec­tològic al Diven­dres de TV3, n'he pogut docu­men­tar qua­tre més. A Súria en deien tren­ca­pun­xes, un terme amb res­sons de Cavall Fort que augura un mal final per a la pobra mina del lla­pis. A l'Escala, i en d'altres indrets de l'Empordà, del lla­pis en diuen llàpits i de la maqui­neta l'escurça. És lògic, perquè resulta obvi que n'escurça la lon­gi­tud. Final­ment, a Soli­ve­lla, la pàtria del par­lar xipe­lla, em van par­lar amb cara de tra­pe­lla del trem­pa­dor i a Roda de Ter, la pàtria de Martí i Pol i Emili Tei­xi­dor, del trempa o trem­pa­lla­pis. Cal ser lingüísti­ca­ment ben trem­pat per saber que, a banda de tenir una erecció, trem­par en català pot voler dir a) endu­rir l'acer, b) afi­nar un ins­tru­ment, c) ama­nir (sobre­tot a Mallorca) i d) tallar una ploma de manera que ser­veixi per a escriure. Trem­pa­dor o trem­pa­lla­pis, doncs, s'acu­llen a aquesta dar­rera accepció. Com en dieu, de la maqui­neta? Feu-m'ho saber a marius­serra@​verbalia.​com