Treballs de màster

Aquesta set­mana s'han defen­sat dos tre­balls de fi de màster (propi) a la Facul­tat de Tra­ducció i Inter­pre­tació de la UAB. Per la seva qua­li­tat, i per la relació directa amb la llen­gua, en subrat­llo uns pocs aspec­tes. El pri­mer tre­ball és Cor­re­gir per ense­nyar a redac­tar a secundària, de Maria Sabé Martínez. L'autora par­teix de la idea que la cor­recció lingüística dels pro­fes­sors ajuda a millo­rar els tex­tos dels alum­nes, tot i que subrat­lla que hi ha pro­fes­sors que es qüesti­o­nen si aquesta pràctica, que els xucla mol­tes hores, té sen­tit. Sabé par­teix d'una extensa bibli­o­gra­fia sobre la qüestió (Cas­sany, Milian, San­martí...) i fa, com a mínim, les cons­ta­ta­ci­ons següents: la cor­recció té sen­tit per ense­nyar i per apren­dre; hi ha una vari­e­tat de pràcti­ques docents, sovint invi­si­bles i, a més a més, aïlla­des; van emer­gint bons estu­dis rela­ci­o­nats amb la didàctica de la llen­gua, però també amb la pre­dis­po­sició de l'alumne per apren­dre. Sabé excel·leix en la reco­pi­lació de tècni­ques per mar­car les incor­rec­ci­ons d'un text, també en l'expo­sició de tècni­ques per ense­nyar a redac­tar, així com en l'assen­ta­ment de pràcti­ques per a la moti­vació d'alum­nes i pro­fes­sors. És una recerca meritòria.

L'altre tre­ball es titula Els reculls de bar­ba­ris­mes des del 1983 fins al 2013, d'Elsa Álva­rez For­ges, i no és menys interes­sant. De trac­tats de bar­ba­ris­mes, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, fins i tot després del 9-N, però d'estu­dis sobre els reculls de bar­ba­ris­mes, en cor­ren menys. Álva­rez asse­nyala que el seu tre­ball vol cop­sar l'evo­lució d'aquests trac­tats i “d'altres tex­tos afins” durant els dar­rers trenta anys. Els tex­tos afins pro­ve­nen, sobre­tot, de la lite­ra­tura periodística que ja fa temps que s'ocupa de la qua­li­tat i de la genuïnitat de la llen­gua cata­lana. L'autora esta­bleix tres eta­pes en aquest període i rede­fi­neix el con­cepte recull de bar­ba­ris­mes d'acord amb la nova dinàmica de comu­ni­cació. A més, pre­senta cadas­cun d'aquests reculls i en com­para tres, un per període, a fons.

És el que tenen els estu­dis de màster (propi): també apro­fun­dei­xen en el conei­xe­ment, si és que algú en dubta.