Tots els colors de la vida

“Els genis són una aber­ració de la natura.” Així defi­neix la filla d'un pin­tor d'èxit el seu pare davant la seva des­pu­lla al tana­tori. Un alumne del finat, que és al cos­tat i que admi­rava la savi­esa de l'artista, no hi està d'acord i defensa els dots que tenia i que li havia transmès tan bé. La història és trans­forma en un diàleg inci­siu, dur i directe, ben arti­cu­lat, amb per­so­nat­ges prou carac­te­rit­zats i amb peti­tes pau­ses nar­ra­ti­ves per can­viar d'esce­nari.

La frase i la trama expo­sa­des són en el conte Un bar­ret per al mort, que ini­cia les nou nar­ra­ci­ons que aplega el lli­bre Tot el que et vull dir. Unes històries ben dife­ren­ci­a­des, sense cap mena de lli­gam entre elles, que mos­tren múlti­ples colors de la vida des de dife­rents angles, amb pro­ta­go­nis­tes de pes, i que són retra­tats pel que diuen. Es tracta de per­so­nes de car­rer, però amb un espe­rit capaç de por­tar al límit els sen­ti­ments, l'amor i el desa­mor, la gene­ro­si­tat i l'odi, la bru­ta­li­tat psi­cològica i la física, el sexe ferotge i la sen­su­a­li­tat més fina.

El diàleg, amb un to i una arti­cu­lació gai­rebé tea­trals, és la tècnica nar­ra­tiva de gai­rebé tots els con­tes, que tant poden expli­car el sen­ti­men­tal comiat d'un pare mori­bund amb un fill que l'havia odiat, com la nefasta atza­ga­iada d'un com­pany de feina a una dona que acaba de per­dre la seva filla. Les difícils rela­ci­ons sen­ti­men­tals, espe­ci­al­ment les de pare­lla, i de pares i fills, poden arri­bar a situ­a­ci­ons límit i vio­len­tes.

Un lli­bre de con­tes que mos­tra que la nar­ra­tiva curta con­ti­nua gau­dint de bona salut i que amplia el bagatge nar­ra­tiu d'Emili Bayo, un autor llei­datà que va debu­tar el 1997 amb Traïdors i covards, i que ja porta al sarró qua­tre novel·les més i un lli­bre de con­tes, a més de tres pre­mis lite­ra­ris, entre els quals, el Ciu­tat de Palma de novel·la.