La cultura anarcosindicalista a l'exili

Ali­cia Alted i Luci­enne Domer­gue publi­quen un esplèndid assaig monogràfic, La cul­tura del exi­lio anar­co­sin­di­ca­lista español en el sur de Fran­cia. França va ser l'estat que va aple­gar més exi­li­ats lli­ber­ta­ris, la majo­ria d'ells s'inte­gra­ren als depar­ta­ments del sud del país amb el cen­tre de Tolosa com a capi­tal. Els exi­li­ats no sola­ment van refer la CNT i les altres orga­nit­za­ci­ons, sinó que van tenir cura de difon­dre la cul­tura àcrata amb les publi­ca­ci­ons periòdiques, les edi­to­ri­als, les con­ferències i els mítings. Van ser-hi pro­pa­ga­dors de la idea lli­bertària a través dels elencs tea­trals, dels grups poètics i lite­ra­ris i de les gires excur­si­o­nis­tes per les pobla­ci­ons on hi havia exi­li­ats o immi­grants econòmics. També van fer difusió de l'espe­ranto per comu­ni­car-se amb anar­quis­tes d'arreu del món. L'apor­tació que fan Alted i la malau­rada Domer­gue resulta fona­men­tal per enten­dre la mag­ni­tud de la tasca cul­tu­ral dels lli­ber­ta­ris espa­nyols al llarg dels anys que va durar el seu exili. Per a molts va repre­sen­tar la resta de la seva vida, altres van poder tor­nar mort Franco. L'assaig, acom­pa­nyat de foto­gra­fies i il·lus­tra­ci­ons, mos­tra la vita­li­tat del movi­ment anar­co­sin­di­ca­lista. Els exi­li­ats van pros­se­guir la tra­dició anar­quista cre­ant sec­ci­ons de cul­tura i pro­pa­ganda en els seus comitès. La divul­gació va ser una de les cons­tants del movi­ment que, a través d'opus­cles, va publi­car l'obra dels clàssics Proud­hon, Baku­nin, Reclus, Kro­potkin, Mala­testa, Tols­toi, Fer­rer i Guàrdia, Mella, i, a més, i no es va obli­dar de Dos­to­ievski, Ibsen, Zweig... Cer­van­tes i la seva obra El Qui­xot van ser pre­sents a les publi­ca­ci­ons, com, per exem­ple, el Calen­dari SIA. La cul­tura defen­sada pels exi­li­ats res­po­nia a un meca­nisme tant de sal­va­ment de la iden­ti­tat com del com­por­ta­ment ètic. Les auto­res donen notícia de la ins­tal·lació l'any 1947 d'una emis­sora de ràdio d'ona curta a la Colònia Aymare sufra­gada pels mili­tants de la CNT. La ràdio va ser clau­su­rada tres set­ma­nes després de la seva inau­gu­ració per les auto­ri­tats fran­ce­ses. També comen­ten la tro­bada anual de la FIJL a Aymare durant el mes d'agost de cada any, on es con­cen­tra­ven més de mil per­so­nes. Alted i Domerge s'immer­gei­xen en la publi­cació CNT, que va aparèixer el 1944 com a òrgan del MLE i, a par­tir de 1945, com a òrgan de la CNT de Tolosa, de la mateixa manera que Soli­da­ri­dad Obrera sor­tia a París. És interes­sant l'anàlisi que fan de la publi­cació cul­tu­ral Cenit, apa­re­guda el 1951. L'assaig tam­poc oblida els il·lus­tra­dors que van col·labo­rar a les publi­ca­ci­ons i citen el català Joan Call Bonet (Bar­ce­lona,1914-Tolosa, 2002) com un dels més des­ta­cats dibui­xants satírics que van col·labo­rar en les publi­ca­ci­ons del movi­ment lli­ber­tari. Final­ment, només em queda reco­ma­nar a tots aquells que s'interes­sen per la història de l'anar­co­sin­di­ca­lisme la lec­tura d'aquest lli­bre per com­pren­dre la importància cul­tu­ral que van donar a la seva vida els exi­li­ats.