Agafanàs?

Quan volem can­viar de tema perquè acaba d'aparèixer algú que es podria escan­da­lit­zar amb el que estem comen­tant diem que hi ha roba estesa. Habi­tu­al­ment, ho fem si hi ha nens i par­lem de temes reials, en època nada­lenca, o sexu­als, en qual­se­vol altre moment. Mai no he sabut el perquè. Algú em va dir que era per la roba tacada amb la sang de la pri­mera regla, i també he lle­git que és una expressió pre­sidiària nas­cuda entre pre­so­ners que s'avi­sa­ven per l'arri­bada d'algun guarda. Vés a saber.

La qüestió és que qual­se­vol imatge de roba estesa com­porta l'existència d'un petit giny mecànic que ser­veix per fixar-la al cor­dill. Una mena de tiso­reta de fusta o de plàstic, amb una molla metàl·lica a l'eix cen­tral que per­met man­te­nir la tensió necessària. Jo sem­pre n'he dit pin­ces d'esten­dre, fins que vaig començar a vol­tar pel país a la recerca de parau­les i em vaig ado­nar que en molts indrets en diuen agu­lles. Agu­lles d'esten­dre.

De pin­ces n'hi ha d'altres menes, però no tan­tes com d'agu­lles, que n'hi ha de cap, de cor­bata, de cosir, de fer mitja, de pit, agu­lles imper­di­bles… Només cal escol­tar la famosa jota que comença: “De Roque­tes vinc, de Roque­tes vinc, de Roque­tes baixo…” per saber que fins i tot hi ha agu­lles de ganxo.

Em va recon­for­tar saber que la meva manera de dir-ne resul­tava menys ambi­gua. Fins que, ara fa dues set­ma­nes, en vaig sen­tir una vari­ant a la Gar­rotxa tan expres­siva que em va dei­xar gar­ra­ti­bat. La gent de Cas­tell­fo­llit de la Roca em va dir que ells este­nien la roba amb aga­fa­nas­sos. Aga­fanàs és un mot força expres­siu que remet a una imatge ben dolo­rosa. Nens, no ho feu a les vos­tres cases.