Gent gran fent-se lloc entre els joves

Dir que Mic­hael McGowan és cine­asta és aco­tar un per­so­natge poli­facètic i cre­a­tiu, un home de cos i ment pri­vi­le­gi­ats que sem­bla viure diver­ses vides en una sola. Estu­di­ant becat com a atleta, va córrer i gua­nyar mara­tons i fins i tot va repre­sen­tar el Canadà. Després va ser escrip­tor i peri­o­dista, i la dar­rera dècada l'ha dedi­cada sobre­tot al cinema, com a direc­tor, guio­nista i fins i tot com­po­si­tor de música. L'ori­gen de Quédate a mi lado és més fàcil d'expli­car. “Estava tre­ba­llant en un guió de temàtica simi­lar quan un dia vaig lle­gir a la premsa la història de Craig Mor­ri­son –explica McGowan–. Vaig que­dar tan fas­ci­nat que vaig anar a conèixer-lo i poc després em vaig ofe­rir a por­tar a la pan­ta­lla gran la seva història.” La història en qüestió és la d'aquest avi, Craig Mor­ri­son, que va deci­dir cons­truir sense per­mi­sos una casa més acces­si­ble per a la seva dona, malalta de demència senil. Això el va por­tar a enfron­tar-se a les auto­ri­tats locals de New Brunswick.

Altres pel·lícules com Amor. de Mic­hael Haneke, Lejos de ella, de Sarah Polley, i fins i tot Up, un film ani­mat de Pixar, ens han acos­tat els dar­rers anys històries de gent gran, títols aïllats en una car­te­llera super­po­blada d'ado­les­cents i adults joves. Quédate con­migo, pel·lícula que ha rebut unes crítiques excel·lents, ens porta una altra història de gent gran sen­zi­lla, ten­dra, que evita els sen­ti­men­ta­lis­mes. Tam­poc no explota demagògies fàcils, dei­xant en segon pla el con­flicte amb l'ajun­ta­ment i cen­trant-se en uns per­so­nat­ges que viuen els dar­rers temps junts. La pel·lícula se sus­tenta sobre­tot en les inter­pre­ta­ci­ons de James Cromwell, etern secun­dari que aquí ascen­deix a pro­ta­go­nista, i l'actriu que­be­quesa Geneviève Bujold.