“Secundària” molt gran

Aquells que van veure-la inter­pre­tant la cínica i domi­nant Vio­let Wes­ton d'Agost, en un mun­tatge de Gerardo Vera de l'obra de Tracy Letts que va repre­sen­tar-se a Madrid el 2011, diuen que no ho obli­da­ran mai: tota la seva força dramàtica amb una fra­gi­li­tat per­so­nal. Aquesta va ser la seva última apa­rició al tea­tre i, tot i que dins d'una obra coral, amb un paper pro­ta­go­nista que no va ser l'únic als esce­na­ris. Ho dic perquè el cinema i la tele­visió han fet d'Amparo Baró una actriu secundària que, això sí, apro­fi­tava cada frase o cada gest per dei­xar empremta. Era, diuen, una actriu de caràcter, però sobre­tot s'hau­ria de dir que una gran actriu intuïtiva amb mil recur­sos adqui­rits durant una llarga experiència mar­cada pel tea­tre, que no va aban­do­nar mai.

Com en tants d'altres casos d'actors for­mats en el tea­tre, la popu­la­ri­tat va arri­bar-li amb la tele­visió i, sobre­tot per les noves gene­ra­ci­ons, sem­bla­ria que tard amb la ron­di­na­ria Sole que repar­tia cla­te­llots a Siete vidas. Però a TVE hi va ser pràcti­ca­ment des dels ini­cis i les gene­ra­ci­ons més velles la recor­den com una assídua de l'Estu­dio 1 i altres dramàtics que em sem­bla que s'han miti­fi­cat amb el temps perquè s'hi feien pre­sents grans obres amb grans actors. Ella sem­pre n'era una de les grans, encara que fos amb papers menors. Com ho va ser al cinema, en què, després de debu­tar amb Isasi Isas­mendi i fer algu­nes comèdies dels anys 60, va ser una actriu recur­rent en els films de Jaime de Armiñan. Es així que Amparo Baró, durant el fran­quisme i més enllà, va par­ti­ci­par en un cinema espa­nyol que no apor­tava una rup­tura for­mal i tam­poc no era del tot trans­gres­siu política­ment, però que volia dig­ni­fi­car-lo. Per això no és estrany que, amb el temps, tre­ballés amb Jaime Cha­varri, Gomez Pereira o Gra­cia Que­re­jeta. A més, José Luis Cuerda va veure que era una actriu lliure i ima­gi­na­tiva que havia de ser a El bos­que ani­mado. Diuen que fins i tot a la tele era inven­tiva. I això és molt. M'encanta la seva veu.