Rapinyaires neoconservadors

En el cinema ame­ricà actual hi ha un desig de revi­sar la idea del somni ame­ricà. Ja no es tracta de par­lar dels per­de­dors o dels mar­gi­nats que mai asso­li­ran el somni, ni de mos­trar l'experiència d'aquells que l'asso­lei­xen des de la il·lega­li­tat amb l'ús de la violència. Allò que pre­o­cupa és com el somni ame­ricà pot tenir un cos­tat per­vers, pot crear fal­ses idees de patri­o­tisme i con­duir-nos direc­ta­ment cap a la cara fosca del seu propi mite. Sota aquesta pers­pec­tiva, Fox­catc­her, de Ben­nett Miller, és una pel·lícula exem­plar que se situa en l'epi­cen­tre del pro­blema: l'època Rea­gan.

Ben­nett Miller ens pro­posa la crònica de la fi d'una raça. John du Pont –excel·lent Steve Car­rell– és fill d'una vella i rica família de Penn­silvània que s'ha enri­quit amb el negoci de les armes. Durant molts anys han sigut els balu­ards dels valors més ran­cis de l'Amèrica con­ser­va­dora. El seu pro­blema és que dins la dinas­tia alguna cosa s'acaba i que allò nou que està a punt de sor­gir es pre­senta més perillós. John du Pont, l'últim hereu de la dinas­tia, deci­deix inver­tir el diner a man­te­nir els llui­ta­dors de catch. Ell mateix es con­si­dera l'àguila dau­rada d'un imperi i creu en la lluita com a metàfora de la nova Amèrica, basada en l'ús de la força per humi­liar de l'altra. Ben­nett Miller arti­cula una part subs­tan­cial del relat al vol­tant de com Du Pont assu­meix la pater­ni­tat metafòrica d'un jove llui­ta­dor de lluita lliure i acaba vam­pi­rit­zant el seu germà perquè l'entreni. El llui­ta­dor creu en una idea ingènua d'Amèrica, s'ha edu­cat amb el seu germà i mai ha tin­gut un pare biològic. El fet de ser un orfe el con­ver­teix en un jove estrany que lluita per uns valors sense tenir consciència del veri­ta­ble sig­ni­fi­cat i que pot ser mani­pu­lat per una au de presa del pen­sa­ment neo­con­ser­va­dor. Tota la pel·lícula des­cansa en la tensió que genera la figura opres­siva del pare/men­tor i en la cons­ta­tació que el fan­tasma de l'esport modula el somni ame­ricà.

Ins­pi­rada en uns fets reals, Ben­nett Miller roda una pel·lícula estra­nya, però d'una gran inten­si­tat. A un espec­ta­dor des­pis­tat podria sem­blar-li que ens tro­bem amb la clàssica pel·lícula sobre l'esport, sobre l'entre­na­ment i lluita d'uns cam­pi­ons olímpics. A Miller li interessa l'esport com a lloc de con­fron­tació i com a espai en què es posa en joc tot el pes de la ide­o­lo­gia més fosca. A l'inte­rior del món fred, luxós i anco­rat en els vells records del pas­sat s'hi refu­gia un ésser mons­truós. John du Pont acaba trans­for­mant-se en l'emblema d'ésser per­vers edu­cat en els valors de l'era Rea­gan. L'Amèrica vella, con­ser­va­dora, anco­rada en antics valors de Nova Angla­terra ha des­a­pa­re­gut per donar pas a una altra Amèrica més vul­gar, menys culta però molt més cor­ro­siva. Més malalta i més peri­llosa. Fox­catc­her és una gran faula política sobre el més fosc que amaga el somni ame­ricà.