cultura

Els tresors etnològics de les Gavarres

Les Gavarres disposen d'una sèrie d'elements immobles que són el llegat de les formes tradicionals d'explotar la natura

El 2011 es van declarar deu d'aquests elements com a Zona d'Interès Etnològic

S'ha reconegut un patrimoni en risc de perdre's i, amb ell, la història del poble
Pitu Basart
Director de la rEVISTA ‘gAVARRES'

El massís de les Gavar­res va ser decla­rat el 1992 Espai d'Interès Natu­ral (EIN) per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, amb l'objec­tiu de reconèixer, i així pre­ser­var, el patri­moni natu­ral del ter­ri­tori, encar­nat pel seu carac­terístic bosc medi­ter­rani. Tot i això, els pai­sat­ges de les Gavar­res no des­ta­quen només pel seu valor natu­ral: també s'hi pot veure la pet­jada de la relació de les per­so­nes amb la natura en el seu intent d'apro­fi­tar els seus recur­sos, ja sigui reco­llint l'aigua dels rius, tre­ba­llant les lla­vors de les plan­tes o extra­ient els mine­rals de la terra. Aquesta empremta, en forma d'aqüeduc­tes, pous, fonts, forns, mines i molins, és també patri­moni de les Gavar­res: és el seu patri­moni etnològic, indes­lli­ga­ble del seu patri­moni natu­ral.

El Con­sorci de les Gavar­res , enti­tat que es va cons­ti­tuir el 1998 per vet­llar pel patri­moni del massís de les Gavar­res, es va ado­nar d'aquesta har­mo­nia entre natura i cul­tura. En aquest sen­tit, es va pro­po­sar que el massís, ja reco­ne­gut com a Espai d'Interès Natu­ral, fos decla­rat també Zona d'Interès Etnològic (ZIE). Per acon­se­guir-ho, havia d'esco­llir d'entre tot el patri­moni etnològic exis­tent alguns ele­ments repre­sen­ta­tius de les mane­res tra­di­ci­o­nals d'extreure i ges­ti­o­nar els recur­sos de la natura. Amb la par­ti­ci­pació de tots els ajun­ta­ments impli­cats, es van esco­llir deu ele­ments repar­tits per tot el massís de les Gavar­res, que des­ta­ca­ven pel seu estat de con­ser­vació, la faci­li­tat d'accés o l'estima popu­lar que des­per­ta­ven. Els deu ele­ments immo­bles són: els aqüeduc­tes i safa­reig de can Vila­llonga, a Cassà; les mines de Vic­to­ria Espe­ranza i de Niño Jesús, a Celrà; la font Picant, a Madre­ma­nya; el molí d'en Fri­gola, a prop de Cruïlles, Sant Sadurní de l'Heura i Monells; els pous de glaç de la font d'en Salomó, a la Bis­bal; la rajo­le­ria de can Fri­gola i el forn gran de Fon­teta, a Fora­llac, i el molí de Canya­dell i el molí del mas Xifra de Vall, a Palamós. Després de superar algu­nes difi­cul­tats, el Con­sorci de les Gavar­res va asso­lir el seu objec­tiu el 30 d'agost del 2011, quan la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va decla­rar els deu immo­bles esco­llits Béns Cul­tu­rals d'Interès Naci­o­nal en la cate­go­ria de Zona d'Interès Etnològic, ja que eren tes­ti­mo­nis de les anti­gues acti­vi­tats d'explo­tació del ter­ri­tori, com l'ela­bo­ració de calç o de mate­rial de mà d'obra, la mòlta de gra, el comerç de gel, la mine­ria o l'explo­tació de les fonts. Així, el massís de les Gavar­res es con­ver­tia en la pri­mera zona reco­ne­guda com a ZIE i EIN al mateix temps.

L'estat actual

Qua­tre anys després de la decla­ració de les Gavar­res com a ZIE, el patri­moni etnològic reco­ne­gut es troba en una situ­ació para­do­xal. Per una banda, a través del con­sorci, i amb l'ajuda dels ajun­ta­ments, s'han por­tat a terme tas­ques de recu­pe­ració, res­tau­ració o man­te­ni­ment en els dife­rents ele­ments. Des­taca, en par­ti­cu­lar, l'ade­quació del pont gran de la font Picant, de Madre­ma­nya, impul­sada pel mateix con­sorci, diri­gida per l'arqui­tecte Lluís Pujol i inau­gu­rada el pas­sat 31 de gener. Pel que fa als altres ele­ments, Oriol Gra­nyer, del Con­sorci de les Gavar­res, explica que “s'ha pro­cu­rat una bona ade­quació de l'entorn per tal que els dife­rents ele­ments siguin visi­ta­bles i inter­pre­ta­bles. Per acon­se­guir-ho, s'ha inten­tat senya­lit­zar els acces­sos als ele­ments, i també man­te­nir-los nets a través de tas­ques de des­bros­sa­ment”. L'estiu pas­sat, per exem­ple, es va des­bros­sar i nete­jar la res­closa del molí de mas Xifra de Vall a través d'un camp de tre­ball. Tot i això, la majo­ria de res­pon­sa­bles dels ajun­ta­ments impli­cats afir­men que la con­seqüència més impor­tant de la decla­ració de la ZIE de les Gavar­res és que, a través d'ella, el patri­moni etnològic s'ha posat en valor. Així ho pensa també Pitu Basart, direc­tor de la revista Gavar­res: “S'ha reco­ne­gut un patri­moni en alt risc de per­dre's i, amb ell, la història d'un poble que és molt fàcil que s'ensorri”. En aquesta línia, alguns dels muni­ci­pis que for­men el Con­sorci de les Gavar­res s'han subs­crit a la pla­ta­forma Natura Local , que es pro­posa pro­mo­ci­o­nar el patri­moni local a través de l'oferta de rutes que, a través del GPS, guien el visi­tant tot expli­cant-li els ele­ments amb valor arqueològic, arqui­tectònic o etnològic que es pot tro­bar si segueix el camí traçat. D'aquesta manera, es des­taca el patri­moni cul­tu­ral sense neces­si­tat d'una inversió ni un impacte sobre el medi.

El pro­blema és que, tot i l'empenta del con­sorci i dels ajun­ta­ments, hi ha cer­tes difi­cul­tats que alen­tei­xen l'acció sobre els dife­rents ele­ments. El fet que aquests siguin pro­pi­e­tat pri­vada, per exem­ple, pro­voca difi­cul­tats tècni­ques ine­vi­ta­bles tot i la bona dis­po­sició dels pro­pi­e­ta­ris. A més a més, el con­sorci es troba sovint amb pro­ble­mes per acon­se­guir finançament. Per aques­tes cau­ses, alguns pro­jec­tes, com la con­so­li­dació arqui­tectònica d'alguns ele­ments o la res­tau­ració dels pous de glaç de la font d'en Salomó, es tro­ben estan­cats. Com l'aigua que cor­ria pels aqüeduc­tes de can Vila­llonga, és neces­sari que aquests pro­jec­tes seguei­xin el seu curs: d'ells depèn la con­ser­vació del patri­moni etnològic de les Gavar­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia