El TNC trenca l'oblit dels autors dels 50

L'any pas­sat, gràcies a l'Epi­cen­tre del TNC, es va rei­vin­di­car Pitarra, com a autor popu­lar que va por­tar el català a la car­te­llera de Bar­ce­lona a mit­jan segle XIX. Xavier Albertí, que també reclama atenció a la sar­su­ela i la revista del Paral·lel com a pròpia, ara demana revi­sar el tea­tre català del pri­mer fran­quisme. Així res­cata Palau i Fabre i Pedrolo. Però és que Sergi Bel­bel ja havia tret la pols a Juli Vall­mit­jana, Adrià Gual, Ambrosi Car­rion. I Domènec Rei­xach, a Brossa i Pere Quart. Les sales alter­na­ti­ves també van voler dig­ni­fi­car els autors inde­pen­dents dels 70. Aquest país té poca memòria. Perquè, amb una tra­dició inter­mi­tent els fills es men­gen (i igno­ren) els pares. I perquè la política esta­tal no hi ha aju­dat gens. Cues de pansa!