cultura

‘Matar un rossinyol', la seqüela

L'autora nord-americana Harper Lee va deixar inèdita la novel·la ‘Vés i aposta un sentinella', que surt publicada demà

La publicació
no està exempta de polèmica, i es qüestiona si Lee volia que el llibre veiés la llum

Demà surt a la venda Vés i aposta un sen­ti­ne­lla, (Edi­ci­ons 62 en català i Har­per Collins Ibérica en cas­tellà), una novel·la inèdita de l'escrip­tora nord-ame­ri­cana Har­per Lee, autora del clàssic Matar un ros­si­nyol. Va ser a prin­ci­pis de febrer quan es va tro­bar un manus­crit que l'autora, íntima amiga d'un altre gran nom de les lle­tres del moment, Tru­man Capote, havia escrit a mit­jan anys cin­quanta: Go set a watch­man.

Segons l'edi­tora d'Edi­ci­ons 62 Pilar Bel­tran, va ser arran de l'èxit acla­pa­ra­dor que va viure amb Matar un ros­si­nyol que Lee va deci­dir reti­rar-se al seu poblet natal de Mon­ro­e­vi­lle (Ala­bama), on encara viu. “Era, doncs, fins fa poc el símbol de l'escrip­tora mítica, envol­tada de mis­teri, morta, en un sen­tit metafòric, literària­ment d'una manera precoç a causa de l'èxit.”

Scout, 20 anys després

La novel·la és pro­ta­go­nit­zada per una jove, Jean Louise Finch, àlies Scout, que torna a casa des de Nova York per visi­tar el seu pare, Atti­cus, un advo­cat d'edat avançada. “La tro­bada tindrà un caràcter agre­dolç quan des­co­breix cer­tes veri­tats per­tor­ba­do­res sobre la seva família i les per­so­nes que estima”, diu el text de la con­tra­por­tada.

Com a Matar un ros­si­nyol, la novel·la té com a rere­fons la lluita pels drets civils i els alda­rulls polítics que esta­ven sac­se­jant el sud dels Estats Units. El títol críptic prové d'un ver­si­cle de la Bíblia que no amaga una intenció mora­lit­zant de l'autora: “Perquè el Senyor va dir així: «Vés i aposta un sen­ti­ne­lla.»”

De fet, Vés i aposta un sen­ti­ne­lla és una seqüela de Matar un ros­si­nyol. És la pri­mera novel·la que va escriure Har­per Lee, però es va que­dar en un calaix. Sem­bla que els edi­tors, tot i que­dar fas­ci­nats pel talent de l'autora, ales­ho­res una prin­ci­pi­ant, van pro­po­sar tras­lla­dar l'acció a la dècada dels anys trenta, que cor­res­po­nia a la infància de la pro­ta­go­nista, per motius polítics: el Congrés nord-ame­ricà estava en ple debat de la llei sobre drets civils i valia més ser pru­dents.

Vés i aposta un sen­ti­ne­lla és la novel·la que Har­per Lee real­ment volia escriure i estic con­vençuda que tan bon punt la lle­giu reco­nei­xe­reu el talent que ha dut l'autora a con­ver­tir-se en un refe­rent indis­cu­ti­ble”, asse­gura Bel­tran en un comu­ni­cat.

Un lli­bre amb polèmica

La seva publi­cació no està exempta de polèmica. Segons la versió ofi­cial, va ser l'advo­cada Tonja Car­ter, per­sona de con­fiança de Lee, que va tro­bar el manus­crit el 2014. Va con­sul­tar la pos­si­bi­li­tat de publi­car-lo a l'escrip­tora, que ho hau­ria accep­tat. Altres ver­si­ons par­len de pres­si­ons del món edi­to­rial, atès que la seva publi­cació suposa tot un feno­men des del punt de vista edi­to­rial, ja que de Matar un ros­si­nyol se'n van ven­dre 40 mili­ons d'exem­plars. Segons The New York Times el manus­crit es podria haver loca­lit­zat en rea­li­tat el 2011, però Alice Lee, la ger­mana de l'escrip­tora, hau­ria vetat la seva publi­cació. En morir l'any pas­sat, la publi­cació hau­ria tin­gut llum verd.

Altres infor­ma­ci­ons que han cir­cu­lat als Estats Units, en canvi, asse­nya­len que Lee no volia publi­car el lli­bre, i que s'estava abu­sant del seu estat de salut –pre­cari després d'un ves­sa­ment cere­bral que va tenir el 2007 i que la va dei­xar mig sorda i mig cega– per poder tirar enda­vant la publi­cació. Fins i tot, resulta que la Comissió de Segu­re­tat d'Ala­bama, que estu­dia els pos­si­bles fraus come­sos a gent gran, va obrir a prin­ci­pis d'any una inves­ti­gació en què es va con­cloure que Lee volia efec­ti­va­ment que es publiqués el seu lli­bre. Sigui com vul­gui, l'expec­tació per la publi­cació de Vés i aposta un sen­ti­ne­lla, que avui surt al mer­cat anglo­saxó, està aixe­cant molta expec­ta­tiva. Segons l'edi­to­rial Har­per Collins, pro­jec­tarà una nova llum al clàssic Matar un ros­si­nyol, amb el qual Har­per Lee va gua­nyar el premi Pulit­zer el 1961.

El lli­bre es pre­sen­tarà amb un reguit­zell d'actes als quals, tan­ma­teix, no assis­tirà l'escrip­tora, que a l'abril va fer 89 anys, atès el seu deli­cat estat de salut. En canvi, sí que hi serà pre­sent Mary Bad­ham, l'actriu que, quan tenia deu anys, va donar vida a Scout en la versió cine­ma­togràfica de Matar un ros­si­nyol. La novel·la jus­ta­ment va tenir un gran ressò després que Robert Mulli­gan l'adaptés al cinema amb Gre­gory Peck de pro­ta­go­nista el 1992, en un film que esde­vin­dria tot un clàssic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia