París bé val una musa

El deliri va arri­bar dis­sabte a la nit a Montjuïc amb Je veux. Portàvem una hora de con­cert, i nous con­tin­gents de públic es van afe­gir als que balla­ven i core­ja­ven les cançons. Però Zaz ja s'havia posat bona part del públic a la but­xaca des del pri­mer tema de la nit, Les pas­sants, i durant dues hores el va por­tar de viatge per París en un car­ru­sel d'emo­ci­ons. Simpàtica, plena d'ener­gia, bellu­ga­dissa, bro­mista, comu­ni­ca­tiva... Zaz va ser tot allò que esperàvem els que l'hem des­co­bert pel seu tema estre­lla, Je veux, que ja acu­mula més de 60 mili­ons de visu­a­lit­za­ci­ons a You­Tube. En una apa­rei­xamb dos músics (uke­lele i con­tra­baix) a Mont­mar­tre envol­tada per dese­nes de per­so­nes enllu­er­na­des pel des­co­bri­ment. Ella mateixa explica que, després d'anys de feina anònima a les trin­xe­res de la música de car­rer, de cop va des­co­brir, a Mont­mar­tre, que tot encai­xava: el jazz manouche (també cone­gut com gipsy swing, hereu de Django Rein­hardt), la chan­son, la seva veu tren­cada... El seu pri­mer disc, Zaz (2010), es va con­ver­tir aviat en un feno­men, i aquí la teníem abans-d'ahir, amb milers d'espec­ta­dors que se sabien les lle­tres. I ella, amb el mateix espe­rit ori­gi­nal, amb la mateixa ale­gria de can­tar i de viure, amb les seves cançons que ens par­len del cel i dels car­rers de París. No del París de la torre Eif­fel i l'Arc de Tri­omf, segons va remar­car en el con­cert, sinó la ciu­tat “mul­ti­cul­tu­ral i mes­tissa” que un dia la va aco­llir.

Paris és pre­ci­sa­ment el títol del seu dar­rer disc, un recull de ver­si­ons de cançons sobre la ciu­tat de músics tan diver­sos com Léo Ferré, Char­les Tre­net, Char­les Azna­vour i Cole Por­ter. Amb aquest àlbum com a fil con­duc­tor, Zaz va inter­pre­tar amb la seva veu esquer­dada, però que mai s'acaba de tren­car, i amb mitja dot­zena de músics tan vir­tu­o­sos i expres­sius com ella, una vin­tena de temes per a tots els gus­tos: més aptes per al ball (La fée, On ira), de caba­ret (La pari­si­enne), de club de jazz (After­noon in Paris, Champs Élysées), bala­des (Si), clàssics de la Chan­son (Sous le ciel de Paris, Le romance de Paris)... Va tan­car el con­cert amb La vie en rose, i més d'un va sor­tir del Poble Espa­nyol amb ganes de dema­nar la naci­o­na­li­tat fran­cesa. I, si pot ser, la residència a París!