Celebrar i lluitar

Alegria, que és festa major. És la festa major dels museus, demà dissabte, quan es farà fosc, i diumenge, a qualsevol hora amb llum solar. De franc i amb un munt d’activitats programades. Aquest cap de setmana toca la Nit i el Dia dels Museus, una celebració global ben arrelada al nostre país, amb caràcter propi. Em diverteix trobar-me els dies següents amics i coneguts que quan viatgen queden meravellats dels museus que hi ha arreu i no troben mai el moment d’entrar en un museu català, excepte per la Nit i el Dia dels Museus. Tot d’una descobreixen que, vaja, però sí aquí tenim grans museus, grans obres, grans artistes. I, hi afegeixo, grans professionals que tenen cura del nostre patrimoni i de la seva difusió. Pocs pensen en les persones que treballen en els museus. Pocs saben que un piló fan la seva tasca en unes condicions precàries. Moltes procuraran que aquest cap de setmana tot surti rodó. Penso tant en el servei de neteja com en els educadors. O en els que atenen el públic a la recepció. Els seus noms no apareixeran en les notes de premsa que les institucions enviaran amb, ja els ho avanço, el balanç d’èxit de públic de la jornada. Les meves paraules se les endurà el vent, però, i per què no hauríem de celebrar també una Nit i un Dia de la Lluita de les Persones Treballadores dels Museus?