Papers o paperassa

Les res­tes de la bibli­o­teca i l'arxiu d'Albert Ràfols-Casa­mada i Maria Girona nau­fra­ga­des als Encants tenen poc o cap valor. Aquesta és la con­clusió a la qual ha arri­bat la Gene­ra­li­tat a par­tir dels infor­mes que ahir mateix van redac­tar qua­tre tècnics, tres de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya i un del Museu Naci­o­nal d'Art (MNAC).

Aquest equip de pro­fes­si­o­nals es va des­plaçar al matí a un magat­zem del car­rer dels Ena­mo­rats, on els para­dis­tes dels Encants hi tenien immo­bi­lit­zats des de dis­sabte parts dels lots del fons del matri­moni d'artis­tes que encara no havien venut.

Doncs bé, després de tan enre­nou, res de res. En el fons bibli­ogràfic “no hi ha cap col·lecció o dedi­catòria impor­tant”, subrat­lla el comu­ni­cat que va enviar ahir el Depar­ta­ment de Cul­tura. “Són lli­bres per­ta­nyents al dar­rer terç del segle XX, gran part en edi­ci­ons de but­xaca. Catàlegs d'expo­si­ci­ons, revis­tes, postals manus­cri­tes, fac­tu­res, cir­cu­lars bancàries i una carta manus­crita del pin­tor Xavier Valls. El con­junt de docu­ments aporta una visió frag­men­tada i incom­pleta de la bibli­o­teca i arxiu dels dos artis­tes”, relata el comu­ni­tat, que, així i tot, no des­carta que s'acabi adqui­rint: “Seria d'interès poder-ho con­ser­var i donar-ho a conèixer sem­pre i quan el preu sigui abso­lu­ta­ment rao­na­ble.”

Pel que fa al fons artístic, encara té menys interès. “S'han tro­bat tres o qua­tre dibui­xos, no sig­nats però atribuïbles al pin­tor, sobre estu­dis figu­ra­tius d'ana­to­mia rea­lit­zats en paper d'emba­lar. També hi ha mate­rial ins­tru­men­tal del pin­tor –cava­llet, pale­tes i alguns tubs de pin­tura–, però en cap cas es pot con­si­de­rar prou relle­vant des del punt de vista patri­mo­nial”, s'afirma en el comu­ni­cat.

Tot això és el que van veure ahir els tècnics. Les res­tes de les res­tes d'una bibli­o­teca i d'un arxiu que fa dies cir­cula pels Encants. El millor del fons ha des­a­pa­re­gut? És pos­si­ble que l'atre­sori el col·lec­ci­o­nista Enric Pal­mit­ja­vila, que va com­prar un dels tres lots amb els quals es va divi­dir el que hi havia dins del pis de la pare­lla de l'avin­guda de la República d'Argen­tina?

La Gene­ra­li­tat asse­gura que, després de con­sul­tar diver­ses fonts, d'entre les quals la pròpia família, “el gros més sig­ni­fi­ca­tiu de l'obra està pre­ser­vada. Res que pogués tenir valor docu­men­tal o patri­mo­nial s'ha mal­ve­nut”.

De tot aquest cas tan trist i confús n'ha ger­mi­nat una bona nova: la posada en marxa de la fun­dació de l'artista. Marc Ràfols, nebot del pin­tor, lamenta pro­fun­da­ment el final que ha tin­gut una part del fons dels seus oncles. “És total­ment des­a­for­tu­nat el que ha pas­sat”, afirma. Ràfols és el pre­si­dent de la Fun­dació Ràfols-Casa­mada que es va crear el 1998 amb la com­pli­ci­tat del pin­tor per obrir un espai dedi­cat a Cape­lla­des, a l'Anoia, pro­jecte que va que­dar atu­rat, ja en vida del cre­a­dor. Ara, però, hi ha la intenció de rellançar el pro­jecte, després que el mateix con­se­ller Mas­ca­rell s'hagi com­promès a donar-hi suport.

Abans que les here­ves, les ger­ma­nes Fuchs Girona, es des­fes­sin del tot de l'arxiu, la fun­dació sí va tenir accés fa uns dies a una part, emma­gat­ze­mada en dotze cai­xes, i que encara s'han d'obrir. “No cre­iem que hi hagi coses molt relle­vants però sí que pot­ser hi ha docu­ments que ens aju­da­ran a posar en con­text l'obra de Ràfols-Casa­mada i que ens pot aju­dar a com­pren­dre millor la seva figura. Per la fun­dació, sí que és impor­tant tot paper o objecte que tin­gui relació amb la vida i obra dels meus oncles”, con­clou.

Segons ha pogut saber aquest diari de fonts pròximes a les here­ves, no hi ha hagut “mala fe” sinó una sèrie enca­de­nada de mals ente­sos i, sobre­tot, pressa. I és que, ben al con­trari del destí que ha tin­gut aquest fons, el con­junt d'obres d'art (de la pare­lla i d'altres artis­tes) que pen­ja­ven de les parets de la casa del matri­moni ha estat repar­tit sense cap con­flicte i seguint tots els pro­ces­sos legals cor­res­po­nents. A més, les here­ves s'han adreçat al MNAC perquè extre­gui la pin­tura mural del domi­cili fami­liar.