Delicat i original

La pri­mera cita de Tem­po­rada Alta amb el públic fami­liar la va pro­ta­go­nit­zar un clàssic, Pere i el llop, de Proko­fiev. Es tracta d'una peça simfònica de curta durada; justa, diria, ideal per intro­duir la mai­nada més menuda en la música, ja que, amb un plan­te­ja­ment esquemàtic, molt clar, atri­bu­eix un ins­tru­ment a cada per­so­natge i melo­dies dife­ren­ci­a­des per a cadas­cun com a leit­mo­tiv. La música s'uneix en aquest espec­ta­cle amb la nar­ració, desim­bolta i àgil, de Josep Julien i, sobre­tot, amb els magnífics tite­lles de la com­pa­nyia gra­na­dina Etcétera, que fan ser­vir la tècnica de la llum negra, de manera que els tite­lles i objec­tes, mani­pu­lats amb molta des­tresa, són fos­fo­res­cents, i això afe­geix si cal més màgia a tot ple­gat. El nar­ra­dor interac­tua amb els tite­lles i amb l'orques­tra, fent de nexe d'unió, i pro­vo­cant, tot sovint, la ria­lla d'un públic, diu­menge molt nombrós, la mar d'agraït, que va sor­tir encan­tat.