cultura

Negra com el vi

La Soul Machine, amb quinze anys de trajectòria fent ‘soul' al Priorat, publica ‘Terra negra', el seu primer disc d'autoria pròpia

“Fa 15 anys que estem obser­vant com fun­ci­o­nen els grans del soul”, diuen els com­po­nents de La Soul Mac­hine , i amb aquesta experiència, adqui­rida men­tre toca­ven dese­nes de ver­si­ons del gènere –en els seus ini­cis, com a grup clònic dels Blues Brot­hers–, aquesta banda de Fal­set (Pri­o­rat) ha fet un pas enda­vant amb el seu segon disc, que és el pri­mer amb temes pro­pis i en català: Terra negra (RGB Suports). Publi­cat el 4 de setem­bre pas­sat, el disc va pujar la set­mana següent al número 4 de la llista de ven­des d'iTu­nes, “per sobre d'Iron Mai­den i com­pe­tint amb Julio Igle­sias”. Tota una demos­tració que es pot fer soul en català, amb bons resul­tats artístics i, a sobre, una bona res­posta comer­cial. La qua­dra­tura del cer­cle.

Lalo López i Migue­lito Supers­tar (Fun­dación Tony Manero) han produït el disc als estu­dis Nación Funk. “Hem tocat temes de totes les èpoques de la música negra, però volíem que aquest disc sonés com el soul dels sei­xanta i prin­ci­pis dels setanta, i Lalo i Migue­lito ens van aju­dar moltíssim a cen­trar-nos en aquesta època, perquè no se'ns escapés cap sono­ri­tat més pròpia de 10 anys després”, expli­quen Pau Terol (piano) i Toni Just (gui­tarra) com a por­ta­veus dels seus com­panys. Ara són deu, inclo­sos dos voca­lis­tes: Manu Ruiz i, com a nova incor­po­ració, Josué Bar­celó.

Terra negra és un títol que repre­senta bé qui som, què fem i d'on venim. El Pri­o­rat està for­jat de lli­co­re­lla, un mine­ral que fa que real­ment la terra sigui de color negre, i gràcies a això surt un bon vi negre, com la nos­tra música”, argu­men­ten.

Qüestió d'hones­te­dat

I quan es van plan­te­jar fer temes pro­pis, van pen­sar en quin idi­oma fer-ho. “El soul és una rei­vin­di­cació que et surt de l'ànima i, si has de ser honest amb tu mateix, t'has d'expres­sar en la llen­gua que somies i sents de veri­tat.” La pri­mera prova va ser adap­tar en clau de soul alguns poe­mes d'autors ebrencs, a l'espec­ta­cle De l'Ebre al Mis­sis­sipí, con­ce­but per a la Fira del Lli­bre Ebrenc.

El disc s'obre amb La reina del soul i, a més d'incloure un tema dedi­cat a un gàngs­ter de Fal­set con­tem­po­rani d'Al Capone (Qui­met), com­pleta el llis­tat de com­po­si­ci­ons pròpies amb dues ver­si­ons: Això és el que em passa (That's what hap­pens, de Howard Tate) i l'únic tema en anglès, Run Joey run, de Wil­son Pickett.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia