L'humor fa la guerra

Una ciu­tat està sent estre­ta­ment vigi­lada per raons huma­nitàries per unes supo­sa­des for­ces del bé, en missió de pau. La tensió entre els habi­tants de la ciu­tat i els seus pre­sump­tes alli­be­ra­dors va en aug­ment. Una gran bata­lla està a punt de començar. En aquesta atmos­fera es desen­vo­lupa l'obra Guerra, que es va veure dis­sabte a l'Audi­tori de Girona en el marc del fes­ti­val Tem­po­rada Alta. A través de pro­jec­ci­ons de vídeo i del que ells ano­me­nen efec­tes “mul­ti­merda”, la música i el tea­tre con­fron­ten cara a cara un sol­dat (Albert Pla), una ciu­tat (Fer­min Mugu­ruza) i un músic (el pro­duc­tor musi­cal Refree). Les armes de des­trucció mas­siva uti­lit­za­des: l'humor i la denúncia.

L'espec­ta­cle comença amb una paròdia de les comu­ni­ca­ci­ons entre mili­tars entre Pato Uno i Ganso Mare­ado, emu­lant con­ver­ses que bé podrien recor­dar les del gran humo­rista Miguel Gila: “¿Es el ene­migo? Que se ponga.” És la pri­mera case­lla d'un joc de la guerra que tras­llada l'espec­ta­dor a diver­sos esce­na­ris. Entre ells, els murs de la ver­go­nya, no tan sols els que s'aixe­quen amb tot­xos i ciment, o de metall i fil­ferro tallant, com s'estan fent ara mateix a l'Europa del segle XXI, sinó també aquells que ens cons­tru­ei­xen a casa nos­tra, amb Grans Her­ma­nos i fut­bol perquè ens des­pis­tem i no vegem la rea­li­tat. Una rea­li­tat, unes guer­res i unes injustícies que veiem i vivim majo­ritària­ment asse­guts còmoda­ment al sofà de casa amb un coman­da­ment a distància a la mà. Un dels mis­sat­ges de Guerra és que aquesta acti­tud ens fa còmpli­ces. I si deci­dim fer alguna cosa, doncs ens fan partícips de fal­sos espec­ta­cles de llums, colors i focs d'arti­fici de con­certs soli­da­ris i supo­sats actes benèfics en nom de la pau i la lli­ber­tat, quan al dar­rere s'ama­guen, gai­rebé sem­pre, interes­sos de mar­ques, polítics o grans mul­ti­na­ci­o­nals. Res no ho fan gratuïtament.

El caos, música estri­dent, efec­tes visu­als, sur­re­a­lisme, inco­herència i para­no­ies de Guerra fan imbuir l'espec­ta­dor en una atmos­fera irre­me­ia­ble­ment per­duda en els llimbs. Tot ple­gat per fer des­per­tar els sen­tits i pre­gun­tar-nos si és cert que, com ens volen fer creure, les guer­res són ine­vi­ta­bles, necessàries i fins i tot heroi­ques.